Publicitat
Publicitat

MÀRQUETING PER MULTIPLICAR ELS CLIENTS

El periodista Ray Moynihan explica com es crea mercat per a la viagra femenina

Sexe, mentides i farmacèutiques

Ray Moynihan, periodista científic del British Medical Journal ( BMJ ), ens explica com, amb l'ajuda del màrqueting farmacèutic, la disfunció sexual femenina s'ha acabat convertint en malaltia comuna.

En una conversa amb l'ARA després de visitar el Parc de la Recerca Biomèdica, Ray Moynihan relata com, segons la seva recerca, les farmacèutiques han preparat el terreny per tenir el màxim de clientes quan surti al mercat la viagra femenina , encara en fase de recerca.

Moynihan apunta que el pilar sobre el qual se sustenta aquesta construcció passa per tenir dades que demostrin que ho pateix molta gent. Suposadament, la disfunció sexual femenina afecta un 43% de les dones, segons va publicar l'any 1999 la prestigiosa revista científica Journal of the American Medical Association ( JAMA ). Aquest percentatge s'utilitza com a referència a milers d'estudis i mai s'ha qüestionat. Moynihan despulla, però, aquest estudi de tota credibilitat en el seu llibre Sex, lies, and pharmaceuticals: how drug companies plan to profit from female sexual dysfunction .

Els resultats del famós estudi es basen en un qüestionari a més de 1.500 dones entre 18 i 59 anys. Havien de respondre amb un sí o un no si durant el darrer any havien experimentat algun cop set problemes sexuals. Entre ells, si en algun moment havien sentit menys desig sexual, si s'havien sentit ansioses pel seu rendiment o si havien tingut dificultats en la lubricació. "Si la dona responia que sí a una sola d'aquestes preguntes era suficient per incloure-la dins del grup de disfunció sexual", explica Moynihan.

Semblaria que entre les ments creadores no hi ha dones. Moynihan riu: "Tant és. Per exemple, en algunes de les recerques sobre el tema hi ha una dona amb interessos financers a 10 companyies farmacèutiques", explica. No és l'única. En aquest i en molts altres estudis sobre el tema hi han participat científics amb lligams financers amb les farmacèutiques. Fins i tot han creat qüestionaris perquè els mateixos metges de família puguin diagnosticar amb poques preguntes la disfunció sexual femenina en una consulta. I els difonen a seminaris a què els conviden les farmacèutiques.

Moynihan no dubte que hi hagi dones afectades. El problema rau en on es posa la barrera entre el que és disfunció i el que no, i alerta del risc que s'acabi medicalitzant un problema que poc té a veure amb els fàrmacs i sí amb l'esfera emocional.

Amb el temps la recerca també ha canviat els mecanismes fisiològics a què s'atribueix la disfunció sexual femenina segons interessa la indústria, apunta. És a dir, que si un medicament apunta a una diana concreta, es fan estudis científics que la justifiquen. Quan els pegats de testosterona es presentaven com a opció, la majoria d'estudis apuntaven que la causa era en una deficiència hormonal. Amb el fracàs dels pegats es van iniciar els assajos amb un antidepressiu, el Flibanserin. Aleshores van proliferar els resultats de recerques que deien que la disminució de la libido és per causa, principalment, d'un problema al cervell de la dona. Al juny la FDA va refusar el Flibanserin pels riscos d'efectes adversos. Tot i així, l'edifici construït entorn a l'evidència científica sobre l'existència d'un problema segueix al seu lloc.

Més continguts de