Publicitat
Publicitat

"S'ha d'estar preparat, no és fàcil canviar-li el bolquer a algú"

Entrevista a M. Elena Boada, cuidadora de persones grans a domicili i en residències

María Elena Boada va néixer a l'Equador però té permís de treball, la nacionalitat espanyola i el títol d'auxiliar d'atenció sociosanitària, una formació que reivindica.

Es necessita molta formació per cuidar una persona gran?

Sí, especialment coneixements mèdics, però també psicològics. Hi ha casos que des del punt de vista mèdic són senzills però es tornen greus per la situació dels ancians. La manera de tractar-los, d'aixecar-los o de donar-los el menjar els afecta molt psicològicament.

Fins a quin punt és important tenir-hi una bona relació personal?

S'ha de mantenir la distància fins a cert punt, però també és important tenir comunicació i saber arribar a la persona. Per això dic que s'ha d'estar preparat, perquè no és fàcil canviar-li el bolquer a una persona. I si no se'ls sap tractar, pateixen tant l'ancià com el cuidador.

Quin problema suposa que s'agafin treballadors sense contracte?

Les famílies que ho fan s'aprofiten que aquestes persones no trobaran cap altra feina perquè no tenen papers i les exploten pagant-los molts menys diners. He vist molt casos d'abús econòmic que arriben gairebé al xantatge.

Els últims anys hi ha menys feina per als immigrants?

Sí, perquè fa 4 o 5 anys només érem nosaltres els que ens hi dedicàvem. Des de fa un parell d'anys, hi ha gent d'aquí que en veure's sense feina es veuen obligats a fer aquest tipus de feina. Abans hi havia més feina, i ara hi ha immigrants que s'han quedat sense feina i han hagut de tornar a casa. Jo en conec dos casos.

Més continguts de