"La Passejada s'inspira en l'Easter Parade per rebre la primavera"
Èxit L'interès creixent pel barret i el soroll a les xarxes socials va reunir ahir prop de 500 persones a la Passejada amb Barret. L'única condició per participar-hi era abillar-se el cap
La d'ahir va ser la setena edició de la Passejada amb Barret. Com va néixer la iniciativa, Nina?
La Passejada s'inspira en l'Easter Parade de Nova York. Vaig viure-la en directe, em va fer molta gràcia i vaig pensar que podia estar bé organitzar una iniciativa similar, per rebre i donar la benvinguda a la primavera. Vam començar amb els encuentros tocados entre amigues i després va venir la Passejada. El primer any vam ser pocs, però cada edició reunim més gent.
Quin és l'objectiu de la Passejada, Cristina?
No som gaire gent els que portem barret habitualment i creiem que la unió fa la força. Volem agrupar tothom a qui li agradi portar barret i que els que no s'hi atreveixen s'adonin que és divertit. És una proposta popular, però els comerços també s'impliquen en la passejada, com Gratacó i Vinçon, que durant la setmana passada van exposar barrets.
A què atribuïu la pèrdua de la tradició del capell?
No tenim educació, s'ha tendit a simplificar el vestuari i a uniformar-lo, per una qüestió pràctica. També hi ha un aspecte cultural, perquè a Sevilla i al nord d'Espanya la tradició s'ha mantingut més. De tota manera, després de temps de veure'n pocs, ara sembla que la gent té ganes de distingir-se -ja no és una peça carca, els moderns en porten- i entén el barret com una manera de dir "jo sóc així i porto una cosa diferent". És el que els anglesos anomenen un statement .
Defenseu, però, que els elements al cap agraden.
El 99% de persones responen positivament, tot i que sovint se senten comentaris com "m'agraden els barrets però no n'hi ha cap que em vagi bé" o "m'agraden però em fa vergonya portar-ne". El que és meravellós és que, amb un vestuari limitat, el barret afegeix un toc. És el punt sobre la i.
Què implica la construcció d'un barret?
Nosaltres representem la producció més allunyada de la industrialització: els fem a mà, a mida, al gust. No tot és seure, cosir i enganxar flors i cintes, és un procés més elaborat: es pensa en el disseny, s'ha de donar forma al material, tenyir-lo... És un art pròxim a la dansa, perquè t'has de moure respectant les formes i has de manipular la peça amb delicadesa per no fer-la malbé.
