Publicitat
Publicitat

EL TRASPUNT

Sobre l'analfabetisme secular en arts plàstiques i dansa

De l'extens i complet informe sobre l'estat de la cultura que ha fet el Consell de les Arts i la Cultura en sobresurt, al meu parer, un concepte i diagnòstic prou interessant. Fixant-nos en els apartats d'arts visuals i en el de dansa, trobem com a recomanació la necessitat d'alfabetització, lligada, esclar, a l'educació bàsica. I quan diem alfabetització estem afirmant que tant en les arts plàstiques com en la dansa hi ha un analfabetisme molt notable.

Certament, aquest analfabetisme té a veure amb l'educació, però també amb els errors comesos pels que treballen en la divulgació del món de l'art i la dansa. Diríem que el gran problema de la comprensió dels moviments artístics ve donat per la necessitat de coneixement de la història de l'art, ja que en bona part el valor artístic de les obres està molt vinculat justament a la seva pròpia història. Tant és així que aquestes obres que són lloades per la crítica, que tenen el suport de les galeries i que són pagades a preu d'or en les subhastes no tenen el mateix sentit estètic ni el mateix valor econòmic si no és justament dins d'un discurs històric, que exclou completament el neòfit i fomenta la confusió. És molt possible que el discurs artístic obert a qualsevol interpretació sigui, paradoxalment, molt més difícil de comunicar a l'espectador.

I això mateix passa realment en el món de la dansa. Potser perquè a Catalunya vam passar directament a la dansa contemporània sense trepitjar els cànons del clàssic, i tampoc del neoclàssic, a la fi bases tan necessàries per als mateixos ballarins i ballarines com per als espectadors. Ens trobem en la situació que els espectacles de dansa agraden majoritàriament fins i tot als que no en coneixen el vocabulari, però al mateix temps hi ha una gran part dels espectadors que se senten superats per l'abstracció del moviment i la falta d'un discurs que es faci comprensible. Això no vol dir la necessitat d'un argument, sinó el compromís del creador per ser didàctic en el seu discurs, probablement molt més avançat que el dels seus espectadors.

Com combatre aquest analfabetisme? Que els plans d'estudis incorporin d'una vegada per totes les arts plàstiques i les escèniques és necessari, tant per a l'adquisició d'un coneixement més o menys enciclopèdic com per a l'educació estètica i la formació del gust.

Més continguts de