Publicitat
Publicitat

SALUT

Sobreviure al càncer de mama

Cada dia es diagnostiquen vuitanta casos de càncer de mama a Catalunya. La taxa de supervivència, que és d'un 81%, és superior a la mitjana Europea

Les dones que han patit càncer de mama expliquen que quan els ho van diagnosticar, el primer en que van pensar és en la mort. "És llavors quan la veus cara a cara", reconeix la diputada navarresa Uxue Barkos, que s'ha recuperat recentment d'un càncer de mama. Però el cert és que des dels anys 90, la taxa de mortalitat ha disminuït gràcies al diagnòstic en etapes molt precoces. (A partir dels 50 anys, es recomana fer-se una mamografia.) La supervivència del càncer de mama a Catalunya -del qual avui se celebra el Dia Mundial- se situa en el 81% als cinc anys del diagnòstic, un percentatge superior a la mitjana europea. "Ara detectem tumors molt petits" i gràcies al diagnòstic precoç s'aconsegueixen nivells alts de curació, explica Jordi Estapé, director científic de la Fundació contra el Càncer (Fefoc).

No obstant, el de mama és el càncer més freqüent en les dones catalanes, amb prop de 5.100 casos a l'any. Representa el 30% dels tumors en les dones i el nombre de casos augmenta un 2,5% anualment a causa de l'envelliment de la població, tot i que disminueix en dones menors de 45 anys.

Empremta emocional

Però els efectes de la malaltia no són només físics. També deixa empremtes psíquiques. "Deixa seqüeles anímiques perquè és un tema tabú i la dona veu amenaçada la seva integritat física", explica la psicooncòloga Tània Estapé. És quan el paper de la família i, sobretot, de la parella, és fonamental. En el llibre Al seu costat: la guia del càncer de mama dirigida a homes , John W. Anderson explica com donar suport a la dona que pateix aquesta malaltia, ja sigui esposa, filla, mare o germana. Des de dedicar-li temps fins a gestionar les visites dels amics. "El paper de la parella és clau en la recuperació", reconeix la diputada Dolors Montserrat, que va patir la malaltia als 47 anys. Tant per recuperar l'autoestima i la vida sexual -a ella li van extirpar un pit- com per fer costat al llarg del tractament. Els tractaments han millorat molt i ara el 70% de les dones amb càncer de mama conserven el pit.

"La parella ha de saber tractar la dona i entendre que és un procés que se supera, i la comprensió i la sensualitat també són cabdals per tirar endavant", explica Montserrat. Tània Estapé diu que de vegades la dona malalta s'aïlla. "Hi ha manca de comunicació amb la parella i molts equívocs" sobre la sexualitat. Pel que fa als fills, "si els nens són petits poden tenir por de la mare quan la veuen sense cabells, sense pit, cansada..." I totes aquestes emocions s'han de parlar. Francesc Casas, oncòleg i autor del pròleg del llibre d'Anderson, explica que cada cop es troba més problemes amb els familiars. "No se'ns prepara per tenir cura de la persona que estimes, tampoc emocionalment i, malauradament, els metges no tenim temps", reconeix aquest oncòleg.

Uxue Barkos "Vull donar ànims i esperança a altres malaltes"

Fa 8 mesos que la diputada navarresa Uxue Barkos va acabar tots els tractaments per vèncer el seu càncer de mama. L'hi van diagnosticar en una visita rutinària. Els vint dies que van passar fins que la van operar els recorda "dolents". "És llavors quan mires la mort cara a cara". No tenia antecedents familiars. Dos dies abans de l'operació, l'Uxue feia pública la seva malaltia i explicava que deixava momentàniament la seva feina com a diputada. Tenia 46 anys. Tres setmanes després, tornava a la feina i la compaginava amb la quimioteràpia. "Però a la cinquena sessió vaig haver de plegar de nou perquè no em quedaven forces". Quan li van començar a caure els cabells es va decidir per un mocador lligat al cap, perquè la perruca no la convencia. De tot plegat, li ha quedat una petita cicatriu en un pit i una força que l'empeny a voler "donar ànims i esperances" a les dones que passen pel mateix.

Els ànims són necessaris. Per a l'Uxue, la seva parella i el seu fill van ser els seus puntals. Explica que necessitava aquest suport afectiu perquè el tractament posterior a l'operació és dur físicament però també anímicament: "Té conseqüències que deixen empremta". Avui ja torna a estar en actiu.

Helena Rakosnik "No oblideu fer-vos revisions regularment"

La dona del president de la Generalitat, Artur Mas, reconeix que el càncer de mama "li va canviar la vida". El 5 d'octubre, durant un acte solidari, va parlar per primer cop de la lluita contra la malaltia. Insisteix en la importància de fer-se revisions periòdiques, ja que va ser en una d'aquests visites al metge que a ella l'hi van detectar.

"Com que estava en una fase molt prematura, tot va quedar en un ensurt", va explicar. Tot i així, es va haver de sotmetre a una operació i a sessions de radioteràpia per eliminar el tumor. Rakosnik reconeix que va passar moments difícils, però que el suport de família, amics i companys de feina "va ser fonamental". Sobretot el suport del seu marit: "Ell va estar amb mi tarda i nit en aquella etapa, especialment quan vaig fer les sessions de radioteràpia", va explicar. Com moltes altres dones que han tingut càncer de mama, el seu és un testimoni de força i optimisme.

Dolors Montserrat "El paper de la parella és clau per superar-ho"

Un dia, després de dutxar-se, la diputada Dolors Montserrat es va adonar que tenia un bony al pit. De seguida li van diagnosticar un càncer de mama. El primer cop que va sentir la paraula càncer va ser un daltabaix. "Ho associes a la mort, i vaig estar molts dies plorant". Ara sap que això no és cert. L'índex de supervivència és molt elevat. Però no només calia operar, també li van aconsellar treure el pit sencer. No va ser fàcil. "Veure davant del mirall que et falta una part important del teu cos és un trauma", reconeix. Però s'hi va enfrontar i no va renunciar a la seva sexualitat. Ella i el seu marit es van regalar un viatge a Eivissa. "Allà vam recuperar les relacions sexuals", explica. I fins ara. També va considerar que no li feia falta fer-se una reconstrucció. "El paper de la parella és clau", diu. "Els pits són bellesa, vida sexual, i si no tens el suport, és difícil superar-ho".

Quan la van operar fa 15 anys -en tenia 47- parlar de mastectomia era tabú. "Però una de les infermeres es va descordar la brusa per ensenyar-me que ella també havia tingut càncer de mama", recorda. "Em va explicar que hi ha pròtesis, roba interior maca..." Reconeix que el càncer li ha canviat la vida."Hi ha dues Dolors, i la d'ara dóna més valor a les petites coses".

Magda Oranich "Fa deu anys la malaltia es mantenia en secret, no se'n parlava"

Tenia 54 anys quan li van comunicar que tenia càncer de mama. Era un Dijous Sant i la família l'esperava per marxar de vacances. "Fa 10 anys la notícia anava lligada a la sensació de mort, la gent no en parlava, la malaltia es mantenia en secret", explica l'advocada Magda Oranich. Després d'unes vacances que es van fer "molt llargues", va començar el procés per combatre "l'angelet", com encara avui Oranich anomena les cèl·lules cancerígenes. Primer, l'operació. Després, la quimioteràpia. Més tard, la radioteràpia. I, finalment, una pastilla diària durant 5 anys que impedeix que les hormones arribin al càncer, perquè el seu era d'origen hormonal. Va salvar el pit i s'ho va prendre com una sort: "En aquella època hauria preferit que em tallessin una cama abans que un pit". Ara s'ho hauria pres d'una altra manera.

"El suport emocional de la família va ser fonamental. De tot plegat ja en fa 10 anys. "Encara tinc por de les revisions. Pateixes perquè hi ha el perill que et diguin que ho tens a l'altre pit o que tens metàstasi". Però l'energia per viure i per animar les persones que afronten aquesta malaltia la fan tirar endavant.

Més continguts de