Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Un estudi publicat per 'Science' mostra que viatgen per la Via Làctia a 85.000 quilòmetres per hora

El Sol i els planetes, més lents del que es creia

El Sol i els planetes es mouen a una velocitat més lenta de la que es pensava fins ara, segons un estudi publicat per Science. La velocitat real és de 85.000 quilòmetres per hora i no de 95.000.

El Sol i els planetes que l'envolten viatgen per l'espai fent una òrbita al voltant del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, que està poblada per un forat negre supermassiu i, aproximadament, 300.000 milions d'estrelles. La velocitat a la qual el Sol i els seus acompanyants descriuen aquesta òrbita és de 220 quilòmetres per segon o, el que és el mateix, 800.000 quilòmetres per hora.

Aquest, però, no és l'únic moviment que fan el Sol i els planetes. A banda de girar al voltant del forat negre supermassiu, també es mouen respecte a les estrelles i el medi interestel·lar del seu voltant. És el que s'anomena moviment peculiar . Fins ara es pensava que aquest moviment el feien a una velocitat d'uns 95.000 quilòmetres per hora. Però un estudi publicat per la revista Science , fet per la missió Interstellar Boundary Explorer (Ibex) de la NASA, mostra que en realitat aquesta velocitat és significativament més lenta, d'uns 85.000 quilòmetres per hora.

Quines són les implicacions que tindrà aquesta troballa? Per als estudiosos del Sol i la seva dinàmica, moltes. Per als que preparen missions per anar a l'espai, la novetat també és important, ja que el canvi de càlcul influeix en l'estimació del flux de raigs còsmics. Això té conseqüències sobre les naus que s'envien a l'espai i també sobre els astronautes, segons explica Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai.

El Sol dins la galàxia

El Sol no només es mou a través de l'espai més lentament del que es pensava fins ara, sinó que això té com a conseqüència que tingui una interacció més feble amb el gas interestel·lar, segons l'estudi publicat per Science . El Sol està envoltat del que s'anomena heliosfera , que és la zona d'influència de les partícules que genera ell mateix. Aquestes partícules acaben interactuant amb el medi insterestel·lar i s'hi dilueixen en una frontera anomenada heliopausa , que és molt més enllà de la regió del Sistema Solar per on orbiten els planetes.

La petita sonda Ibex ha aconseguit recollir i analitzar partícules que arriben al Sistema Solar des del medi interestel·lar i això li ha permès mesurar la velocitat a què es mou el Sol en relació amb aquest medi. A partir d'aquesta mesura també es pot deduir que la velocitat no és prou ràpida per crear el que s'anomena ona de xoc davant de l'heliopausa, tal com es pensava fins ara. Aquesta ona de xoc es crea quan un cos es desplaça per un medi a una velocitat massa gran perquè aquest medi hi pugui reaccionar.

El fenomen és equiparable al que es produeix quan una llanxa es desplaça per l'aigua i, a partir del moment que assoleix una determinada velocitat comença a crear una estela quan la quilla trenca l'aigua. "Ara sabem, doncs, que el Sol no crea aquesta mena d'estela quan viatja a través del medi interestel·lar", conclou Ignasi Ribas.

Més continguts de