Publicitat
Publicitat

PSICOLOGIA: ESTUDIS RECENTS SOBRE LA FELICITAT

Gairebé la meitat del temps no tenim el cap concentrat en el que fem, sinó pensant en altres coses

Somniar desperts ens resta benestar

Un experiment ràpid. Abans de procedir cap al següent paràgraf, deixeu la vostra ment vagar cap allà on li vingui de gust. Tanqueu els ulls durant uns segons, començant... ara.

I ara, benvinguts de nou a la hipòtesi del nostre experiment: sigui on sigui que la vostra ment hagi anat -a la Polinèsia, la vostra feina, el dinar, les factures pendents- és poc probable que somniar desperts us faci tan feliços com ho farà concentrar-vos intensament en aquesta columna. Utilitzant una aplicació per a iPhone anomenada Track Your Happiness (segueix la pista a la teva felicitat), psicòlegs de Harvard van contactar persones d'arreu del món en intervals aleatoris per preguntar-los com se sentien, què estaven fent i què estaven pensant.

El descobriment menys sorprenent, basat en un quart de milió de respostes de més de 2.200 persones, va ser que la gent més feliç del món eren els que es trobaven en ple gaudi del sexe. O, almenys, els que estaven gaudint-lo fins que l'iPhone els va interrompre. Els investigadors no estan segurs de quants d'ells van aturar-se per agafar el telèfon i quants van esperar fins després per respondre. Tampoc, per desgràcia, hi ha cap manera de mesurar quins pensaments -de felicitat, infelicitat, instints assassins- van passar per les ments de les seves parelles quan van intentar reprendre l'activitat.

Activitats i pensaments
Quan se'ls va demanar que avaluessin els seus sentiments en una escala del 0 al 100, amb 100 com a molt bé , les persones que estaven tenint relacions sexuals van donar una valoració mitjana de 90. Quinze punts per sota hi havia la segona millor activitat, l'exercici físic, que anava seguida de prop per la conversa, escoltar música, passejar, menjar, resar i meditar, cuinar, comprar, cuidar els fills i llegir. A la part baixa de la llista hi havia l'empolainament personal, els viatges entre la casa i la feina, i treballar.

Quan se'ls preguntava pels seus pensaments, les persones en ple acte eren models de concentració: només un 10% del temps els seus pensaments s'allunyaven dels seus esforços del moment. Però quan estaven fent qualsevol altra cosa, les seves ments deambulaven entre, almenys, un 30% i, com a màxim, un 65% del temps (documentat durant moments d'empolainament personal, clarament una empresa menys que emocionant). De mitjana, tenint en compte el quart de milió de respostes, les ments estaven deambulant un 47% del temps. Aquesta figura va sorprendre els investigadors, Matthew Killingsworth i Daniel Gilbert."Ara trobo força estrany mirar un carrer ple de gent i adonar-me que la meitat no són realment allà", diu Gilbert.

Podríem suposar que si les ments de la gent deambulen mentre s'ho estan passant bé, aquests pensaments vagues probablement seran sobre alguna cosa agradable -i aquest era, en efecte, el cas d'aquells que estaven fent l'acte sexual-. Però per l'altre 99,5% de la gent no hi havia correlació entre l'alegria de l'activitat i com d'agradables eren els seus pensaments. "Fins i tot si estàs fent alguna cosa molt divertida", diu Killingsworth, "això no sembla que et protegeixi dels pensaments negatius. La quantitat de fantasieig és més baixa per a activitats més agradables, però quan la gent somnia desperta és igual de probable que ho facin cap a pensaments negatius".

"Si demanes a la gent que s'imaginin que guanyen la loteria", diu Gilbert, "típicament parlen de les coses que farien -«aniria a Itàlia, em compraria un vaixell, descansaria a la platja»- i poques vegades esmenten les coses en què pensarien. Però les nostres dades suggereixen que la ubicació del cos és molt menys important que la de la ment i que la primera té una influència sorprenentment baixa en la segona. El cor va on el porta el cap, i a cap dels dos li importa massa on són els peus".

De totes maneres, fins i tot si les persones són menys felices quan les seves ments deambulen, què causa què? Podria ser que el fet de somniar desperts fos una conseqüència i no una causa de la infelicitat?

Per investigar causa i efecte, els psicòlegs de Harvard van comparar els estats d'humor i pensaments de cada persona al llarg del dia. Van trobar que si la ment d'algú deambulava a les, posem, 10 del matí, llavors a les 10.15 aquella persona era probable que fos menys feliç que a les 10, potser per culpa d'aquells pensaments allunyats. Però, en canvi, si les persones estaven de mal humor a les 10, no era més probable que estiguessin preocupats o amb el cap a un altre lloc a les 10.15.

"Veiem proves que el fantasieig causa infelicitat, però no proves que la infelicitat causi el fantasieig", diu Killingsworth. Aquest resultat pot decebre els amants de somniar desperts, però està en consonància amb les admonicions religioses i filosòfiques de Be here now (sigues aquí ara), el títol que el iogui Ram Dass va donar al seu llibre del 1971.

"Deliberacions inútils"
El que els psicòlegs anomenen flux -submergir completament la ment en una activitat- ha estat defensat des de fa temps per no psicòlegs. "La vida no és llarga", va dir Samuel Johnson, "i no se n'hauria de perdre massa part en deliberacions inútils de què en farem". Henry Ford va ser més categòric: "L'ociositat perverteix la ment". Els resultats de l'iPhone quadren perfectament amb una de les dites preferides de William F. Buckley Jr: "El treball és l'enemic de la melancolia". Alternativament, podríem interpretar les dades de l'iPhone com a suport per als dictats filosòfics de Bobby McFerrin: " Don't worry, be happy " (no us preocupeu, sigueu feliços).

Però les persones que pensaven en temes neutrals només estaven una mica per sota de la mitjana global de felicitat. I els que somniaven desperts sobre temes agradables estaven, de fet, una mica per sobre de la mitjana, tot i que no tan feliços com els que no somniaven desperts.

Hi ha moments, esclar, que els pensaments desagradables són els més útils. "La felicitat en el moment no és l'única raó per fer alguna cosa", diu Jonathan Schooler, psicòleg a la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara. La seva investigació ha demostrat que somniar desperts pot dur la gent a solucions creatives per a problemes, cosa que podria fer-los més feliços a llarg termini. Durant l'estudi de l'iPhone, però, els somniadors més freqüents es van mantenir menys feliços que la resta.

Així que si heu estat capaços de mantenir-vos concentrats fins al final d'aquesta columna, potser sou més feliços que quan heu deixat vagar els pensaments al començament. Sinó, podeu tornar a deambular començant... ara. O podríeu intentar concentrar-vos en una altra activitat que ara, finalment, està garantit científicament que millorarà el vostre humor.

Més continguts de