Publicitat
Publicitat

ESTIUET

Sort en tenim de l'Anglada

Som a l'any 2011 després de Crist. Tot Europa té diputats d'ultradreta als Parlaments. Tota? No! Una zona del sud anomenada Catalunya encara resisteix. Pels pèls, però resisteix.

I fixi's si l'expressió "pels pèls" és adequada, que a les últimes eleccions va haver-hi moments en què Plataforma per Catalunya tenia 3 diputats.

I, ai las, per què Catalunya no té encara diputats declaradament racistes, xenòfobs i ultres? Bé, reconeguem que el PP hi ajuda força. En la seva cursa per recuperar el govern, l'estratègia és aplegar des de la zona "nacional" que frega el cap rapat (digui-li l'aznarismesperancista) fins al centrisme desenfadat i desacomplexat (com per dir-ho d'alguna manera, que vostè ja m'entén).

Ep, i això no és una crítica al PP, al contrari. És una sort. Prefereixo una ultradreta controlada dins d'un partit que en nom de la majoria ha de fer un exercici permanent de compensacions que una ultradreta descarada que pot anar tibant la corda sense manies. I no és un consol. És una realitat.

I ara és quan vostè em diu: "Escolti, però als ajuntaments catalans sí que hi ha ultradreta". Efectivament, la d'Anglada, l'home ex-Fuerza Nueva que un dia va veure el racisme en forma de revelació ideològica.

I sort en tenim que la ultradreta nostrada sigui aquesta. Coi, només cal veure l'espectacle de Salt. Quin nivell, senyora baronessa!!! Resulta que una regidora d'un partit racista com Plataforma per Catalunya vol casar-se amb un negre (ui, perdó, un afroamericà) i resulta que el cap de llista d'aquest mateix partit (que és un partit racista, però també homòfob) viu amb un altre home... i d'origen dominicà!!! Sen-sa-ci-onal!!!

Per molts anys sigui Josep Anglada qui ocupa aquest espai, no fos cas que ara ens vingués algú intel·ligent i hàbil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT