Publicitat
Publicitat

Sort que existeix el Temporada Alta

La temporada teatral se'ns presentava amb ben poques alegries. Molta coproducció amb Madrid, pocs noms europeus als quals ens havíem acostumat, un cert tuf provincià... Fins que ha arribat el Temporada Alta per alegrar-nos el paladar. Lupa, Marthaler, Veronese, Bartís, Jan Fabre, Angelica Liddell, i fins i tot artistes nous dels quals sabíem poc, i clàssics nostrats com Carles Santos i Sergi López. Podem demanar més? Doncs sí, però si tenim en compte que la conselleria de Mascarell va estar a punt de fer impossible el festival -una reunió d'última hora entre el conseller i Salvador Sunyer va salvar els mobles-, podem felicitar el certamen gironí per la gosadia de presentar prop de cent espectacles en un any tan nefast per a l'art com el 2011.

Què faran l'any que ve els responsables del festival sense els ajuts que la UE els ha donat pel projecte conjunt amb Perpinyà? Doncs posar una espelma a sant Narcís i esperar que les mosques, en lloc de picar els francesos, encomanin una mica de mà esquerra al poder polític.

Més continguts de