El Suprem treu Torre Negra del parc de Collserola
La sentència dóna la raó a Núñez i Navarro, però el paratge continua sent no urbanitzable
Sant Cugat del VallèsNou capítol rellevant en el litigi que fa dècades que dura entre Núñez i Navarro i les administracions competents -l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Generalitat- per la qualificació urbanística del paratge de Torre Negra. Ubicat entre l’actual nucli urbà i Collserola, la preservació de l’espai té a favor tant el Govern com l’opinió pública local.
El Tribunal Suprem va avalar ahir la demanda de la promotora, propietària de més de la meitat dels terrenys, d’excloure’ls del perímetre del Parc Natural de la Serra de Collserola i d’alliberar-los, així, de la protecció a què està sotmès. A la sentència, la sala contenciosa administrativa del tribunal d’última instància desestima els recursos del Govern i del consistori, i impedeix que Torre Negra s’afegeixi al parc, tal com disposava el decret del 2010 que l’empresa va impugnar, amb èxit, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Suprem diu ara que no es compleixen les condicions establertes a la llei espanyola i catalana perquè la zona sigui parc, ja que, al·lega, “no hi ha elements naturals representatius, singulars, fràgils, amenaçats o d’especial interès ecològic, científic, paisatgístic, geològic o educatiu”, i perquè, a més, ja està urbanitzada en un 6%.
Treure ferro
Davant d’una decisió judicial clarament contrària al posicionament municipal, l’Ajuntament de Sant Cugat va afanyar-se ahir a treure ferro a les conseqüències de l’exclusió de Torre Negra del Parc Natural de Collserola. En un comunicat de premsa, el govern local va recordar que la pretensió de Núñez i Navarro d’aixecar-hi 2.800 habitatges “en cap cas és possible”, ja que l’àrea continua estant classificada com a sòl no urbanitzable arran d’un tràmit conclòs fa tres anys, que obeeix a criteris ja no ambientals, sinó “ordinaris i de model urbanístic de ciutat”. Tot i que la promotora també ha recorregut al TSJC aquest altre blindatge del sector -l’estrictament urbanístic-, el municipi vallesà no pateix: “L’Ajuntament està tranquil perquè aquesta sentència no afecta la preservació d’aquest espai natural”. Ara bé, admet la decepció i manté l’argumentació ara desestimada pel Suprem, del qual “lamenta” la sentència. “Des del consistori, es considera que aquest espai natural té prou valors ambientals per incloure’l dins d’aquest parc natural”, van afegir.
En declaracions a l’ARA, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, i coordinador de l’equip de govern santcugatenc -de CDC i en minoria-, Damià Calvet, constata que el Suprem ha impedit que es faci efectiu el desig popular que Torre Negra esdevingui parc natural. D’altra banda, però, Calvet apunta que, “a efectes pràctics, no es mou res”, i que “el que continua sent vigent és la voluntat de la ciutat que Torre Negra sigui un àmbit no urbanitzable”, una classificació que es va assolir fa tres anys i que des d’aleshores es manté inalterable, si bé Núñez i Navarro també l’ha recorregut al TSJC.
En nom del grup immobiliari barceloní, consultat per aquest diari, l’advocat Rafael Jiménez Mera no amagava la seva satisfacció per una sentència que considera que valida del tot els postulats corporatius. “Torre Negra no té valors ambientals que la facin mereixedora de cap protecció”, va assegurar ahir. “Tant la Generalitat com l’Ajuntament han empleat diferents mitjans per sostreure-li els usos que té, i van utilitzar irregularment i incorrectament les seves potestats urbanístiques amb temeritat i mala fe”, va criticar. “S’ha utilitzat Torre Negra com a excusa per poder construir en zones molt semblants o iguals més de 14.000 habitatges i un munt de milers de metres de zona industrial”, va concloure l’advocat.
Pendent el blindatge a la construcció
El 1985 Núñez i Navarro va comprar el 56% de Torre Negra. Des del 1976 era una zona urbanitzable no programada, però el 2012 l’Ajuntament la va convertir en no urbanitzable. L’enfrontament encara continua obert al TSJC, on la promotora s’oposa al canvi i demana que es retiri la protecció. El tribunal ja ha tombat dos recursos, però serà el mes que ve quan valorarà la petició de la immobiliària. “Esperem que, en aquell moment, [Núñez i Navarro] entengui que no pot tenir tota una ciutat a l’expectativa segons els seus interessos especulatius”, apunten des del consistori. Si és així, però, l’empresa no es donarà per vençuda i avança “tota una sèrie de mesures que encara s’han de discutir”.
