Societat 03/06/2011

La Fiscalia de Barcelona discrepa de la decisió del Suprem d'absoldre quatre condemnats per difondre idees neonazis

La Sala penal de l'alt tribunal ha fet publica avui la seva decisió d'anul·lar la sentència de 3 anys i mig de presó dictada per l'Audiència de Barcelona contra quatre acusats per fer difusió d'ideologia genocida

Redacció
2 min

BarcelonaLa Fiscalia de Barcelona, concretament el Servei de Delictes d'Odi i Discriminació, ha mostrat en un comunicat la seva ferma discrepància pel contingut de la sentència del Tribunal Suprem perquè absol a quatre persones acusades de difondre idees neonazis. L'assumpte judicial es coneix popularment com el de la Llibreria Kalki. La Fiscalia, que també posa de relleu que acatarà la decisió, també la critica perquè diu que realitza una interpretació dels delictes de provocació a l'odi, la violència i la discriminació i el de difusió d'idees que justifiquen el genocidi que "clamorosament" s'aparta dels tractats internacionals ratificats per Espanya. D'altra banda, el Ministeri Fiscal denuncia que aquesta resolució entorpeix i dificulta la persecució dels delictes relacionats amb l'odi, el menyspreu a les persones per raça, ètnia, origen, orientació sexual o identitat de gènere, creences religioses o discapacitat.

El Tribunal Suprem (TS) ha absolt els quatre responsables de la llibreria Kalki de Barcelona i Ediciones Nueva República que van ser condemnats per difondre idees genocides, contra els drets i llibertats i tres d'ells a més per integrar el dissolt grup neonazi Cercle d'Estudis Indoeuropeus (CEI).

La Sala penal del Suprem anul·la així la sentència que va dictar contra ells l'Audiència Provincial de Barcelona, que va condemnar a tres anys i mig de presó el president de CEI, Ramón Bau, i el delegat de la formació a Catalunya i propietari de Kalki, Óscar Panadero.

Aquesta mateixa resolució va imposar una pena de tres anys al que va ser secretari de Panadero, Carlos García, i de dos anys i mig de presó a l'administrador de la citada editorial, Juan Antonio Llopart, al qual no es va condemnar per associació il·lícita.

La sentència del TS, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, sosté que la difusió d'aquest tipus d'idees justificadores del genocidi nazi, només seria delictiva quan suposi una incitació indirecta a executar-les, i quan la difusió, atenent a la forma i àmbit en què es duu a terme, "impliqui un perill cert de generar un clima d'hostilitat que pugui concretar-se" en actes violents.

Sobre que formin part els acusats d'una associació il·lícita, el Suprem explica que "no n'hi ha prou d'acreditar la ideologia del grup o dels seus integrants" i considera que amb les dades disponibles no es desprèn que aquest grup fos "una organització estructurada amb mitjans que permetin transformar l'orientació ideològica en promoció de la discriminació".

stats