Sven Teske: "El preu de l'energia nuclear no inclou els costos reals"

Pels volts del 2050 les energies renovables, juntament amb un ús més intel·ligent de l'energia, contribuiran a aportar el 80% de la demanda energètica del món. Així d'optimista és l'enginyer alemany Sven Teske quan explica el pla d'acció per aconseguir-ho que planteja l'informe de Greenpeace Revolució energètica global. L'estudi l'ha elaborat el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l'equip d'experts en aquest fenomen que analitza per a les Nacions Unides la informació científica, tècnica i econòmica per implementar mesures. Teske no dubta que el pla és viable i fa més d'un anys que el predica a polítics, empresaris i altres agents socials d'arreu del món. És el que l'ha portat a participar en el Global Clean Energy Forum que a finals d'octubre es va celebrar a Barcelona. El passat de Teske també és el més activista d'aquesta emblemàtica organització: havia estat entrenador dels activistes que havien d'abordar vaixells o plataformes petrolieres.

Greenpeace s'està desprenent del seu passat més bel·ligerant?

Encara utilitzem tècniques de confrontació, però ara treballem més amb les solucions. També depèn del país. A la Xina no podem fer accions de confrontació perquè la conjuntura no ho permet. Als Estats Units apliquem les dues estratègies.

L'economia és la que al final acaba marcant la introducció, o no, d'una tecnologia. Arribaran a ser competitives les renovables?

L'energia eòlica és l'opció més barata, no hi ha dubte. El problema és que competeix amb les centrals nuclears, que en el mercat tenen un preu per kilowatt que no és real. Són instal·lacions molt antigues, tenen entre 20 i 25 anys i ja fa molt de temps que estan amortitzades. I no s'ha d'oblidar que quan es van construir ja van disposar de subsidis i que si no els haguessin tingut el cost de l'energia ja hauria estat tres vegades més gran. I tampoc es comptabilitzen les despeses dels riscos associats. Per exemple, per l'accident de la central de Fukushima s'han hagut d'abandonar les propietats de 30 quilòmetres al voltant. Quin és el preu d'això? Com s'incorpora en el preu de la llum? També hi ha els residus nuclears, un tema no resolt, al qual fa anys que es busca solució i és evident que no es resoldrà.

La producció de renovables està creixent. Quin seria el repte per arribar a aquest 80%?

Hi ha indústria, però el preu per kilowatt encara no està garantit. Hi ha 70 països amb aquest marc legal i l'aspecte més difícil de les renovables és establir un preu just. I també cal millorar la connexió amb la xarxa i facilitar que els mateixos consumidors també siguin productors. A França, on el preu està garantit, s'hi van construir parcs eòlics, però la xarxa va refusar que es connectessin. Proposem una regulació que tingui en compte les dues coses: el preu i la manera de garantir la connexió a la xarxa.

És difícil trobar fórmules per al transport?

El sector més complicat és el del transport. Sabem que hi ha límits i que el consum de renovables en aquest sector només podrà arribar a un 68%. On més èxit podem tenir és en els sistemes de calefacció, ja que en el 90% dels casos es possible fer servir renovables. El cotxe elèctric té limitacions i els biocombustibles també, no es pot donar a l'abast perquè es generaran problemes alimentaris i desforestació.

Com es pot assolir el 68%, doncs?

En un futur, els cotxes seran més petits, a les ciutats hi haurà més vehicles elèctrics i car sharing. Els biocombustibles es reservaran per a avions, camions i vaixells perquè no poden ser elèctrics.