Publicitat
Publicitat

Teresa Compte: "La corrupció sempre és un atemptat a la democràcia"

Perfil. Nascuda a Figueres el 1954, filla de l'historiador local de Castelló d'Empúries, Teresa Compte canta en un cor de música tradicional catalana, i és aficionada a l'excursionisme i la lectura, amb autors de capçalera com Stefan Zweig i Sándor Márai. Molt aviat anunciarà el seu més que probable comiat de la Fiscalia, que ha reordenat i modernitzat en els últims cinc anys malgrat la greu migradesa de recursos.

¿La crisi ha fet aflorar més les mancances democràtiques i el crim?

Més que el crim -les estadístiques es mantenen i hi ha un gran esforç per evitar que la crisi es tradueixi en augment de cirminalitat, tant per part de policia com fiscalia i jutges-, el que sí que hi ha és preocupació perquè la crisi comporti inestabilitat democràtica. Les institucions democràtiques es poden i s'han de perfeccionar, la societat civil ha de poder dir-hi la seva, la discrepància pública és important, però la violència no porta enlloc. Des del setge al Parlament i des dels fets del 29-M, la Fiscalia està preocupada per garantir que la violència no sigui el camí al no-res. Les institucions són perfectibles però ens han costat molt d'assolir. Si mirem la història, altres sortides diferents han portat a situacions dictatorials i de crims contra la humanitat. Per això la Fiscalia fa una clara aposta de defensa de la democràcia.

La baixa qualitat democràtica es nota a vegades al carrer, però també a les institucions.

Sí, esclar, a les institucions també: qualsevol acte de corrupció és un atemptat a la democràcia, a la confiança que els ciutadans dipositen en els servidors públics.

La sensació és que fins que no ha esclatat la crisi no han sortit de debò els casos de corrupció.

Però hi ha un factor intern que ha estat decisiu: l'especialització de la Fiscalia. Una part important dels casos que han sortit ho han fet gràcies a la Fiscalia Anticorrupció, creada a Madrid fa quinze anys. La seva creació ha estat decisiva. I també ho ha estat l'especialització dels fiscals, per la qual s'ha optat des de fa uns vuit anys. Atesa la migradesa de mitjans, en lloc de tenir fiscals que servissin per a tot -violència domèstica, medi ambient, delictes econòmics...-, es va optar per l'especialització. I això també ha donat molt bons resultats, que també han estat possibles gràcies a les relacions més fluïdes amb els diferents cossos policials, amb l'Agència Tributària i amb l'Oficina Antifrau.

¿El canvi de fiscal general suposarà un canvi de línia?

No ho crec. La Fiscalia Anticorrupció està molt consolidada. També l'autonomia i independència dels fiscals. Em semblaria molt difícil que es retrocedís. El sentiment d'independència dels fiscals està molt arrelat.

Un dels camps en què la corrupció campa és en l'urbanisme: la bombolla immobiliària ha vingut acompanyada d'un problema gravíssim de mala administració pública, sobretot als ajuntaments.

Sí, són delictes molt complicats perquè hi ha un fort substrat de legislació administrativa. Molts cops demanem dictàmens a l'Oficina Antfrau, que té tècnics especialitzats. Personalment, penso que el fet que les decisions urbanístiques recaiguin en ajuntaments petits pot haver ajudat a fer el problema més gran: per evitar pressions veïnals -a vegades no és ni un tema de corrupció-, les decisions tan pròximes són complicades. El fet de crear entitats supramunicipals podria ser positiu: que el pes autèntic de les decisions urbanístiques estiguin fora de l'àmbit municipal hi ajudaria. Especialment aquí a Catalunya, on hi ha ajuntaments molt petits i on no és gens fàcils denegar llicències edificatòries.

I quan hi ha sentències, els blocs il·legals no arriben a caure.

Vaig donar instruccions a la Fiscalia Contenciosa que en el cas que un edifici sigui declarat il·legal, la mateixa Fiscalia demani l'execució de la sentència. Per tant, la nostra postura és clara si la sentència és ferma.

I què passa fins que s'executa? Per què triga tant?

Triga, sí. Nosaltres demanem l'execució, que ja és una novetat. Però després hi ha tots els tràmits interns de l'execució. En matèria contenciosa -penal i civil-, les execucions són una de les principals assignatures pendents. Ara que es parla de la concentració de jutjats... Hi ha una dispersió territorial molt gran i pel que fa a jutjats penals hi ha un coll d'ampolla que fa que els judicis ràpids es facin a un any vista i l'execució encara trigui molt més. Si no aconseguim que les sentències s'executin per via civil, penal o administrativa, correm el risc d'estar en una justícia virtual. Hi ha hagut molta creació de jutjats, però en canvi els òrgans que materialitzen la justícia han quedat del tot col·lapsats. Per tant, en temps de priorització de recursos, haurem de mirar, primer, si la dispersió territorial de jutjats, amb moltes diferències de càrrega de feina, es pot mantenir.

¿És conscient de la mala premsa que, malgrat els esforços, té la justícia?

En som plenament conscients. És una barreja de moltes coses. La justícia no ha estat prioritzada, com ho van ser en el seu moment l'educació i la sanitat, i per tant és evident que no està modernitzada. Això es tradueix en una lentitud de resposta que la fa ineficaç i fa que generi desconfiança. Hi ha una clara insuficiència de mitjans. En aquests moments de crisi, no sé si podrem refer-nos de les mancances acumulades. Però en tot cas, és una assignatura pendent. D'altra banda, salvada la independència judicial, que és imprescindible, hi ha una altra qüestió en què caldria aprofundir: la unificació de criteris. Cada jutge és independent, però cal millorar els mecanismes d'unificació de criteris perquè casos similars tinguin respostes semblants. Començant pel Suprem. Si no es crea molt de desconcert.

¿L'escassetat de recursos també ha afectat la Fiscalia?

Totalment. El creixement de la Fiscalia ha estat zero des del 2008. Ja no poden retallar-nos més. El departament és conscient que estem sota mínims.

Com ha vist les primeres passes del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón?

Ha parlat de fer moltes coses, però no ha concretat. Sobre l'avortament, personalment penso que la llei actual dóna més garanties que l'anterior, en la qual hi havia la indicació de salut fisicomental, que a la pràctica era una porta d'entrada d'abusos. L'actual llei és més garantista perquè fixa límits molt més clars. Però jo no legislo. Jo aplico la llei.

Quina opinió li mereix la web pública d'identificació de violència urbana de la conselleria d'Interior?

En principi, té aparença de legalitat. Les fotos són de gent en llocs públics cometent fets criminals. És un mètode d'identificació que ha funcionat. Ara bé, quan es judicialitzin farem un estudi més a fons. Ja l'estem preparant i ens pronunciarem.

El cas Palau ha estat el més delicat que li ha tocat. Està encallat?

No. Per les dades que tinc, en el termini d'uns mesos es formularà l'acusació i s'iniciarà el període per preparar el judici. El jutge té molt clars els ritmes de la instrucció.

Quins altres casos l'han desgastat més en aquests cinc anys al capdavant de la Fiscalia?

La querella de la Fiscalia a la central nuclear d'Ascó. No hi havia precedents. La feinada va ser impressionant. Tant, que el fiscal va patir un atac de cor. En el tema de protecció de la natura hem estat capdavanters.

En aquest sentit, i en el de la criminalitat, com veu l'Eurovegas?

Se n'ha parlat molt, amb informació molt il·lustrativa. No m'hi pronunciaré. Amb la legislació actual seria difícil que s'instal·lés aquí. Si es pot canviar la legislació, ja ho veurem. I si al final es fa i entra més delinqüència organitzada, actuarem.

Més continguts de