Publicitat
Publicitat

Tempesta de camí a l' Antàrtida

Josep Bosch (62 anys) no oblidarà mai la travessia des d'Ushuaia fins a l'Antàrtida. Un cop el ferri en què viatjaven ell i la seva dona va deixar enrera la Terra de Foc i el cap d'Hornos, es van trobar un mar brau com mai no havien vist. Els 800 quilòmetres que separen Amèrica d'aquelles terres glaçades estaven assotats per una de les terribles tempestes que amb freqüència es desencadenen als mars del sud. La petita embarcació que els duia estava a la mercè de vents huracanats i onades de fins a nou metres d'altura, i un viatge que se sol fer en 35 hores es va allargar a 50. Quan el vaixell va arribar a les plàcides aigües de la península Antàrtica, bona part dels 100 passatgers, marejats i amb mal d'estómac, seguien tancats a les seves cabines.

Els dies següents van ser de calma i relaxació. L'expedició turística va recórrer glaciars, bases científiques i illes perdudes. "Va ser un viatge meravellós -rememora Bosch-. Vèiem balenes constantment i quan baixàvem a terra els pingüins ens venien a picar els pantalons per comprovar quina mena d'animals érem". Bosch i la seva dona van passar quatre dies a l'Antàrtida abans d'emprendre el camí de tornada cap a Ushuaia, aquest cop amb onades de només tres metres. Això va ser el 2006, i tot just fa unes setmanes, a mitjans de juliol, han tornat a casa després de visitar l'Àrtic, on, casualment, el cap d'expedició era el mateix xilè que havien tingut cinc anys abans a les antípodes.

Després de conèixer de primera mà les dues regions polars del planeta, Bosch no es pot estar de fer comparacions. "A l'Àrtic es veuen quantitats enormes d'ocells i moltes menys balenes. L'objectiu principal és veure l'os polar, que costa de trobar. I mentre que l'Antàrtida està quasi despoblada, a les illes Svalbard hi ha ciutats i poblacions mineres on viuen russos i xinesos. La capital, Spitsbergen, s'està convertint en una estació marítima important on els turistes som molt ben rebuts".

Més continguts de