Publicitat
Publicitat

El certamen tindrà l'oferta més àmplia, completa i arriscada de la història, amb 94 espectacles

Temporada Alta, un festival brillant en una època obscura

El Festival Temporada Alta ha presentat la cartellera més ambiciosa dels seus 19 anys d'història, amb més obres i grans noms propis que mai. El seu director, però, augura el final d'una època.

"És un fi de festa, l'últim festival d'una època, i volíem que fos gros i potent", va dir ahir el director del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, en la presentació del certamen d'aquesta tardor (del 30 de setembre a l'11 de desembre). Aquest és l'últim any que el Temporada Alta rep l'ajut europeu que suposa el 20% del seu pressupost, que és de 2,6 milions d'euros, i el director veu inviable mantenir l'excepcional nivell de la seva programació. "Tocarà reinventar-nos, a curt termini, a partir de l'essència del que tenim però amb una fórmula diferent i nova", va augurar. Malgrat això, el conseller Ferran Mascarell de seguida es va encarregar de portar-li la contrària: "No es tanca res, s'obren portes. El Temporada Alta és la millor expressió del que convé mantenir: és un festival brillant en una època obscura", va dir, poètic. Va assegurar que les administracions s'han conjurat perquè mantinguin el seu suport "igual o una mica més".

Veritablement, la programació de l'edició 2011 és estel·lar i, pel lloc central que ocupa en l'univers teatral, fa difícil d'imaginar que s'apagui. En xifres, el dinovè Temporada Alta és, segons va afirmar Sunyer: "el més extens, ampli, equilibrat en llenguatges artístics, públics i arriscat que hem fet mai". Hi haurà més de tot: 94 espectacles (18 més que l'any passat), 165 funcions, 41 estrenes absolutes i més de 60.500 entrades a la venda. I, a sobre, ho han aconseguit amb 200.000 euros menys al pressupost respecte de l'any anterior. La clau han estat l'elevat nombre de coproduccions i els espectacles de format més reduït.

Els eixos del festival continuen girant entorn de la programació de grans noms internacionals, la promoció dels espectacles i creadors de la primera divisió local, el suport a la jove autoria i l'exportació dels productes teatrals catalans. "Al darrere del festival, encara que soni boy scout , hi ha un projecte de país. La idea que el que fem pot ajudar que siguem, en cultura, un país independent i normal", reflexiona Sunyer.

Amb els noms de prestigi amb què compta el festival (destacats als requadres de la dreta) l'amenaça apocalíptica de Sunyer -"la fi d'una època"- s'ha d'entendre com una necessitat del certamen de redefinir-se, per motius econòmics, de manca de recursos i també teatrals. Volen trobar un model genuí i exportable per fer-se un lloc a Europa entre els grans: Avinyó, Brussel·les, Viena i Edimburg. Ja hi tenen un peu.

Més continguts de