Temporers en negre: 50 euros al dia
Fan guàrdia als voltants de grans botigues de material de construcció per guanyar unes hores de feina
BarcelonaEl Ramon fa deu anys que és a Barcelona, va arribar del Paraguai per buscar feina en el ram de la construcció però mai ha aconseguit un contracte estable, i des de l’esclat de la crisi, ho considera impossible. És un dels motius que l’empenyen a plantar-se cada matí davant del magatzem de Casa Manau, una botiga de venda de material de la construcció al carrer Campo Florido de Barcelona, esperant que algun dels clients l’esculli per fer de paleta aquell dia. Fa poc va treballar durant quinze dies instal·lant caixes de llum i espera una oportunitat semblant.
Són dos quarts de nou d’un matí de divendres i, a mesura que passen els minuts, més persones es concentren davant del magatzem. Tots esperen ser escollits, com si estiguessin en un aparador, per no tornar a casa amb les mans buides. Són temporers de la construcció i, per a ells, Casa Manau és com un servei d’ocupació, encara que els aboqui a la precarietat. Molts dels que esperen no tenen regularitzada la residència. “Dormo en un sofà d’un pis i pago 120 euros de lloguer al mes -explica el Ramon-. La situació és molt fotuda”.
Tant ell com els seus companys expliquen que la immensa majoria de vegades que algú els tria per treballar, ho fa sense oferir-los un contracte. Asseguren que la majoria dels que els donen feina són autònoms. En teoria, gestionen petites empreses de construcció. A la pràctica, compten amb treballadors de manera esporàdica sense assegurar-los per dur a terme obres de reformes en immobles. Tots coincideixen a assenyalar que per una jornada laboral de 9 hores ingressen entre 50 i 60 euros.
Aquests diners són els que han portat l’Álex a plantar-se al carrer Campo Florido per primera vegada. És hondureny, té 20 anys i, tot i que és perruquer, acceptarà el que li ofereixin. “No em puc permetre triar feina”, assegura. El Sergio ja fa cinc anys que va dos cops a la setmana davant del magatzem a provar sort i assegura que, últimament, les oportunitats de trobar feina per aquesta via estan augmentant.
Al seu costat hi ha el Fajion, acabat d’arribar d’Albània. L’acompanya la Perla, la seva parella, que ha vingut a donar-li suport i que es mostra desorientada. “Ens han dit que ens esperem aquí i que potser el venen a buscar”, explica. Aquest jove de 30 anys ha fet de miner, de xòfer i ha asfaltat carrers. Si a Barcelona no té sort, hi ha més punts del territori on la presència dels temporers s’ha convertit en costum. Per exemple, a La Plataforma de la Construcció, a Sant Adrià de Besòs.
“Això és una loteria”, diu un dels homes que espera al matí davant d’aquest punt de venda de materials de construcció al municipi, a tocar de les Tres Xemeneies. “Som companys de cel·la, no de feina”, s’afanya a dir un altre. El Jairo és colombià i en l’últim mes ha treballat dos dies. “En total he cobrat 140 euros, tot en negre”. Quan se li pregunta per les condicions de seguretat, treu el mòbil de la butxaca. “Mira”, diu assenyalant la pantalla. És un vídeo i se’l veu a ell pintant una façana des d’un terrat, a dotze pisos d’alçària. Cap mesura de seguretat. “És l’última alternativa que tenim”, argumenta un altre home que prefereix no dir el seu nom i que reconeix que anar cada dia a La Plataforma de la Construcció és l’única manera que li queda de sentir-se “realitzat” al final de la jornada. “Ho passes malament, t’humilien i et criden, però aguanto”, conclou el Jairo.
Explotació laboral
Els sindicats majoritaris de la construcció a Barcelona alerten que aquesta fórmula dels punts de trobada dels temporers ha repuntat i també ho ha fet la precarietat. “És una explotació laboral que causa molta sinistralitat”, denuncia la responsable de construcció de la UGT-FICA a Catalunya, Juana Arenas. Una opinió compartida per la secretària de la Federació d’Obres i Serveis de CCOO, Aurora Huerga, que assegura que la pràctica no es visibilitza només en magatzems, sinó també a les portes dels bars. “Si els mitjans ho detecten i els sindicats també, no hauria de ser tan difícil abordar-ho”, argumenta. Els dos sindicats asseguren que ja han instat la Generalitat a intervenir, un encàrrec que el departament de Treball veu difícil de complir.
Segons la conselleria, el fet que la majoria d’obres es facin en immobles privats dificulta que els inspectors hi puguin accedir. “Els treballadors no ho denuncien i les empreses que fan els encàrrecs són difícils d’inspeccionar”, asseguren. L’ARA ha contactat amb el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, que ha declinat fer declaracions al·legant que està en plena fase de renovació de la seva junta directiva.
