Publicitat
Publicitat

OCI I GÈNERE

Les dones adoren la conversa, i els homes l'activitat esportiva

A què dediques el teu temps lliure ?

Alfonso Muñoz és una excepció en una de les classes de l'Escola de la Dona, centre cultural i formatiu que rep aquest nom en honor al seu origen, el 1883, quan servia per acollir dones que malvivien cosint pel carrer i els oferia una professionalització. L'Alfonso, que està prejubilat, dedica el seu temps lliure al golf i a aquest curs bàsic de cuina domèstica, en què només ell i un altre home trenquen l'hegemonia femenina de l'alumnat.

El director del centre creat per la Diputació de Barcelona, Toni Ribas, destaca que sovint els homes que s'hi apropen ho fan "arrossegats" per les seves dones -"el nom tira una mica enrere"-, però que, després, s'hi troben molt còmodes. Ho corroboren tant l'Alfonso com un altre alumne, Josep Quer Pujol, que estudia català i se sent "com un peix a l'aigua". En Josep ha fet tots els cursos d'art del centre, i ara estudia literatura catalana amb la seva dona. "Abans sempre érem tot senyores i jo, i després hi ha hagut més obertura i som cada cop més homes". De fet, als tallers de cuina els homes són gairebé la meitat dels assistents, però en tota l'escola només representen un 9,8% dels alumnes. Per en Josep, aquests cursos sempre han estat una via d'escapatòria, i quan encara treballava s'agafava de festa un dia de la setmana que es convertia en el seu "diumenge".

Sobre les diferències entre homes i dones pel que fa al que ens agrada fer en el temps de lleure hi ha opinions de totes les tonalitats possibles entre el blanc i el negre. El blanc és la concepció, altament publicitada per bestsellers d'autoajuda, que tenim preferències inherentment diferents, explicades fins i tot per diferències biològiques o de l'estructura del cervell. El negre és la idea que considera que les úniques diferències possibles són fruit, només, de la cultura i l'educació.

Gustos no tan diferents

Avui, les possibles divergències estan molt més diluïdes que fa cinquanta anys, quan la qüestió hauria estat poc discutible, ja que s'associaven certs tipus d'activitats als homes i altres a les dones: la dona passa la majoria del temps lliure a la cuina i li agrada xerrar; l'home, en canvi, gaudeix fent activitats com practicar esports.

Les dades recollides els últims anys per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i l'Instituto Nacional de Estadística (INE) confirmen certa tendència a les diferències en activitats de caràcter social. Les més significatives en què guanyen les dones són fer o rebre visites a domicili (incloent-hi menjars i cafè) o tertúlies fora de casa i, sobretot, passejar en companyia i xerrar per telèfon amb familiars i amics. En canvi, en les relacionades amb el món digital guanyen els homes: per exemple, en la correspondència electrònica (per e-mail) amb familiars i amics o en les comunicacions per ordinador (xats i videoconferències). Això s'explica, però, en part per l'escletxa digital entre homes i dones a partir de la mitjana edat, encara existent a Espanya. En canvi, els homes mengen més fora de casa amb familiars i amics i van més de tapes, a fer aperitius, cafès, canyes o vins.

D'altra banda, pel que fa al consum de cultura, les divergències, a més de ser molt petites, no semblen seguir cap patró de gènere. Les dones van més a museus, però menys a concerts; els homes van més al cinema, però menys al teatre. Sí que hi ha una diferència clara en els esports per l'efecte del futbol, al qual assisteixen força més homes.

Les causes de l'heterogeneïtat

Les dades apunten, doncs, certa tendència de les dones a fer més activitats relacionades amb la conversa amb els altres que no pas els homes, que tendirien més a buscar activitats amb un component d'"acció", com corrobora Núria Codina, professora de psicologia social a la Universitat de Barcelona que treballa en línies de recerca sobre usos i consum del temps. "Els interessos no són els mateixos", explica, "perquè el significat que dones i homes donen a les activitats de lleure és diferent". En contextos com el gimnàs, això es veu molt clar, segons Codina, que ha participat en estudis sobre l'experiència de l'oci que tenen les persones: "Per a la dona, l'estona que passa al vestuari dutxant-se i xerrant forma part de l'activitat, i per a l'home, no: quan acaba ha acabat".

Cal anar molt amb compte, però, per no perpetuar tòpics. "Fa 50 anys no se'ns hauria acudit que un home fes quadres o punt de creu, i avui passa", apunta Codina. L'experta té clar que "la dona no és la que s'ha d'acostumar a la manera de fer de l'home". En això coincideix amb el psicòleg Sergi Roca-Balagué, que va més enllà i afirma que els agents socialitzadors perpetuen un model de patriarcat, encara que sovint no en són conscients. "Les conductes que van d'acord amb el que se suposa que ha de preferir un gènere es reforcen, i les que no, es penalitzen", diu.

La dona té menys temps lliure

El problema real és que la dona té molt menys temps lliure: a Espanya, els homes tenen 51 minuts més de lleure al dia que les dones, segons un estudi recent de l'OCDE. Aquesta dada és molt lluny dels 22 minuts d'avantatge dels homes alemanys, o dels 4 dels noruecs.

Segons un estudi de l'Idescat amb dades del segon semestre del 2010, les dones catalanes treballen un nombre d'hores una mica inferior al dels homes -elles treballen 6 hores i 39 minuts al dia i ells, 7 hores i 54 minuts, de mitjana-, però aquesta dada no té en compte la feina que fan a casa. A la llar elles hi dediquen un nombre d'hores molt més alt: de mitjana, 4 hores i 16 minuts al dia, mentre que els homes catalans passen 2 hores i 35 minuts fent tasques domèstiques.

Hi ha una àrea de polítiques públiques destinada a combatre aquestes desigualtats. Imma Moraleda, diputada de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, destaca que la gran culpable d'aquest dèficit és la nostra organització social, que segueix l'esquema horari de principis del segle XX -a les escoles, la indústria, el comerç o els serveis-. "Això produeix dissincronies molt importants", explica Moraleda, "perquè l'estructura estava pensada perquè la dona no treballés". Les dones usen el temps majoritàriament per tenir cura del seu entorn (gent gran, nens, llar), mentre que els homes, tot i que s'han anat incorporant a aquestes tasques, solen tenir "més temps per a aprenentatges que complementen la formació o activitats de projecció professional (per exemple sopars o reunions)".

Les xifres s'expliquen pel cicle de vida, apunta Moraleda. Abans de tenir fills, són força equitatives. Entre els 30 i els 50 anys "es produeix el desastre, el lleure de les dones queda fonamentalment afectat". Torna a haver-hi diferències després de jubilar-se, quan les dones acostumen a encarregar-se de la cura dels néts o d'altres persones grans.

"La maternitat està molt penalitzada, i a això cal incorporar-hi també els homes", afegeix. Però, res ha canviat els últims anys? "Sí", diu, "hem notat que entre els pares joves hi ha aquest desig, però encara està molt penalitzat socialment".

Més continguts de