Tensió final a la cimera de Durban
Els estats que participen a la cimera discutien ahir, en el tancament d’aquesta edició, un esborrany d’acord que no estableix un marc per a l’emissió de gasos fins al 2020 i que la UE veu insuficient.
La cimera de Durban (COP17) intentava posar ahir punt final a 12 dies de negociacions per trobar un substitut al Protocol de Kyoto, que expira a finals del 2012. Amb les posicions enfrontades de la Xina i els Estats Units, d'una banda, i la Unió Europa, de l'altra, la tasca semblava molt difícil en el tancament d'aquesta edició.
Els més de 190 països participants a la cimera llimaven les diferències al voltant de l'esborrany d'un acord descafeïnat que ajorna fins al 2020 l'entrada en vigor d'un marc legal global sobre la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'esborrany estableix un full de ruta i parla del 2012 com l'any per obrir les negociacions per establir aquest marc. També afirma que s'hauria de tenir un acord el 2015 per poder fixar així la seva entrada en vigor cinc anys després. Aquest document només satisfà els interessos de la Xina, els Estats Units i l'Índia, segons els observadors presents a Durban i els científics consideren la data massa tardana per evitar un escalfament global irremeiable. A més, l'esborrany no aborda alguns dels temes claus per a la UE, que vol marc legal "vinculant" . Els europeus tenien, ahir al vespre, el suport dels 120 països del Grup Africà, de l'Associació de Petits Estats Illencs (AOSIS) i dels països menys desenvolupats, i estaven disposat a bloquejar la negociació fins que es complís el seu requisit. La presidenta de la conferència, la sud-africana Maite Nkoana-Mashabane, buscava un pacte de mínims, desesperadament, per salvar la cimera. L'esborrany tampoc agrada a Veneçuela i als països ALBA (Aliança Bolivariana per als Pobles d'Amèrica), que mostraven el seu rebuig ahir al vespre. A la tensió que hi havia a la sala de reunions s'hi va afegir la tensió als passadissos, on centenars de manifestants protestaven contra aquest esborrany, que consideraven inacceptable. Les protestes van obligar a suspendre la reunió en dues ocasions.
Tot i la dificultat per trobar un protocol que substitueixi Kyoto, a la cita s'ha aconseguit un acord per activar el Fons Verd pel Clima (FVC), un fons al qual els països rics han de posar recursos econòmics per ajudar els països pobres a fer el seu camí cap a un desenvolupament sostenible. El Fons Verd haurà de gestionar 100.000 milions de dòlars anuals compromesos per les economies industrialitzades. Aquests diners han de servir per ajudar els països pobres a fer que les seves economies es desenvolupin aplicant des de bon principi tecnologies verdes i perquè puguin aplicar mesures per protegir-se de les inclemències climàtiques. El Comitè de Transició que es va establir a la cimera del clima a Cancún, el 2010, ha estat treballant tot l'any en el disseny dels mecanismes de l'FVC que s'han debatut a Durban. Comptarà amb un consell amb vint-i-quatre països membres. L'escollirà un comitè de transició format per 15 països desenvolupats i 25 en vies de desenvolupament. El fideïcomissari serà, d'entrada, el Banc Mundial.
