Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Melania Mazzucco converteix el pintor en personatge de la seva última novel·la

Tintoretto, llegenda literària

És una de les figures que ha despertat l'interès de més escriptors. Melania Mazzucco és l'última d'una llarga llista d'autors, encapçalada per Vicente Molina Foix, fascinats per la força del pintor.

"Tintoretto és l'antítesi de tot el que sóc: era molt temperamental i agressiu, va tenir nou fills legítims -i uns quants d'il·legítims- i era un geni en tot el que feia". Melania Gaia Mazzucco, una de les autores italianes més reconegudes del moment, "tenia ganes de desconnectar del món d'ara" i es va decidir a emprendre un viatge literari que va arribar fins a un dels personatges icònics del Cinquecento , Jacomo Robusti, encara ara conegut pel seu sobrenom pejoratiu: Tintoretto.

Nascut a Venècia l'any 1518, Tintoretto és un dels noms de referència del Renaixement pictòric. "És un personatge llegendari: solitari, anticonformista i insubornable", deia l'autora durant la visita barcelonina de presentació de La larga espera del ángel (Anagrama), novel·la que supera les 500 pàgines i que ha estat complementada amb un estudi el doble de voluminós sobre la família del pintor, Jacomo Tintoretto e i suoi figli (Jacomo Tintoretto i els seus fills), editat per Rizzoli. "Quan Tintoretto va començar a treballar estava marginat de l'aristocràcia de l'època i dels palaus ducals. Un dels pintors que va jugar més en contra seva va ser Tiziano: no va ser fins que va morir, l'any 1576, que Tintoretto no va començar a aconseguir encàrrecs importants, com la possibilitat de pintar l'escola i l'església de San Rocco i Santa Madonna dell'Orto", va explicar l'autora. La relació de Mazzucco amb l'obra del pintor va canviar precisament a partir d'una visita a Santa Madonna dell'Orto, una de les esglésies gòtiques venecianes de visita obligada: "El quadre que em va impressionar més era el d'una nena que anava cap a unes escales. La llum que desprenia el quadre em va impressionar molt. El tema de la pintura -la Verge Maria de petita- em va permetre relacionar la imatge de la nena amb Marietta, una de les filles il·legítimes de Tintoretto".

La larga espera del ángel pren com a punt de partida els últims quinze dies de vida del pintor: és a partir de la visita a Santa Madonna dell'Orto que la màquina dels records de Tintoretto s'activa i comença a il·luminar el lector amb episodis vitals narrats amb una minuciositat que, per moments, pot recordar les escenografies convulses i atapeïdes dels seus quadres.

Un pintor amb impuls narratiu
Si bé Mazzucco és la primera autora que dedica una novel·la i un assaig íntegrament al pintor, una quantitat considerable d'escriptors han contribuït a fer créixer la seva llegenda. L'escriptor i periodista Vicente Molina Foix (Elx, 1946) va dedicar l'assaig Tintoretto y los escritores (Galaxia Gutenberg, 2007) a repassar cronològicament la fascinació d'una vintena d'escriptors pel mestre venecià. "Tintoretto és un grandíssim pintor amb un impuls narratiu extraordinari", va recordar Molina Foix. "El desordre dels seus llenços el fa un pintor molt modern, molt propi de temps de canvis com podria ser el nostre. La seva influència és palpable en l'obra de Miquel Barceló, dels neoexpressionistes i de Max Beckmann, entre d'altres".

El llibre parteix de "la forta admiració" que Molina Foix sent per Tintoretto, compartida per autors com Henry James, John Ruskin, Théophile Gautier, Eugeni d'Ors, André Malraux, Thomas Bernhard i Jean-Paul Sartre: "De tots, Sartre va ser qui va dedicar-hi més pàgines. El va pintar com un fora de la llei, com un artista marginal i marginat".

La descoberta de Tintoretto per part de Molina Foix va ser gràcies a una estada de sis mesos a Venècia a finals dels 90. "L'essència de Tintoretto és a Venècia, i només s'hi arriba a partir d'una visita a fons de la ciutat: és un dels únics mestres renaixentistes que té el gruix de la seva obra concentrat en un sol lloc, que a més és l'escenari on el pintor va passar tota la vida".

Més continguts de