Tomben la demanda d'un nen robat per recuperar la identitat

BarcelonaUna jutge ha tombat la demanda civil interposada per Joan Coll, un dels casos de nens robats, que reclamava recuperar la seva identitat originaria i poder constar, a tots els efectes, com a Juan Beamonte Isern, el nom que tenia quan va néixer, segons va descobrir fa sis anys. Inicialment el jutjat que portava el seu cas havia tramitat la petició d'aquest veí de Banyoles per revocar la seva adopció, amb el vist-i-plau de la fiscalia, però ara ha decidit arxivar-la, perquè considera que ha caducat.

Tot i que ni la fiscalia ni els demandats havien al·legat la caducitat de la demanda, la jutge ha decidit acordar-la. En el seu escrit, al que ha tingut accés l'ARA, dóna dos motius: que segons el Codi Civil català només els pares biològics poden reclamar la nul·litat d'una adopció i que el termini per fer-ho és de dos anys. En declaracions a l'ARA, Coll considera "il·logic" que si la demanda es va començar a tramitat, ara es revoqui per una prescripció que no es detectar inicialment i que ningú ha reclamat. El seu advocat ja ha recorregut l'arxiu davant de l'Audiència de Girona per intentar que es revoqui l'adopció: "No em callaran, el meu nom no és Coll".

L'Odissea de Joan Coll per recuperar el nom

Juan Francisco Beamonte va néixer l’any 1966 a l’ Hospital Clínic de Barcelona. Es va criar primer amb el seu pare i amb l’àvia materna a Òdena, i després amb la seva àvia paterna fins que el van internar en una escola de pagament. La seva família el visitava regularment però un dia ja no el van trobar. Un matrimoni el va adoptar. Li van dir que l’havien abandonat i s’ho va acabar creient. Fins que el 2009 es va retrobar amb una cosina biològica.

A còpia d'esforços i perseverança, ha anat recuperant bocins de la seva genealogia i desenes de documents que demostren un procés farcit de contradiccions. Per exemple, la seva adopció es va autoritzar el desembre del 1974, però ell ja estava escolaritzat a Banyoles amb la família adoptiva un any abans. Assegura que la data del seu bateig també es va falsificar perquè coincidís amb la que constava en els documents de l’adopció. I no només això. La primera vegada que va anar a buscar els documents del seu procés li van entregar una partida de naixement en què constava com a fill biològic dels seus pares adoptius.

De fet, una de les coses que havia demanat Coll en la demanda civil és que es faci una prova cal·ligràfica de la signatura de la seva àvia, perquè sospita que l'haurien falsificat en una carta on autoritza la seva adopció. La seva tesi és que els pares adoptius el van comprar a canvi de 150.000 pessetes.