Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

Tombouctou i la fi del món

Destrucció La destrossa de Tombouctou per part dels grups armats fonamentalistes que governen al nord de Mali s'ha de veure com el símbol de la destrucció d'un món que tenia el diàleg, l'estudi, el comerç i la trobada com un dels seus principis més sòlids. I això el convertia en un paradís mític

Tombouctou, la ciutat misteriosa , la perla d'Àfrica , és un dels símbols creats per l'imaginari col·lectiu per parlar dels paradisos de la Terra. Fins i tot aquells que no han visitat mai aquesta ciutat situada en una de les platges del riu Níger, l'últim indret on l'aigua i la sorra, la barca i el camell, es troben enmig del desert per acomiadar-se; fins i tot aquells que potser no sabrien explicar on és, fan servir el seu nom i la seva llegenda com un símbol que evoca la utopia.

"Un oasi per als esperits" situat "allà on s'acaba el mapa del món", escriu Paul Auster al llibre Timbuktú , un relat sobre la relació entre un home i un gos que no té res a veure amb la ciutat però sí amb el paradís somiat. En l'últim film de Luis García Berlanga, Michel Piccoli és un cirurgià plàstic parisenc que està a punt de suïcidar-se però quan es disposa a saltar per la finestra veu un ciclista que porta un cartell amb la llegenda "París-Tombouctou". En lloc de suïcidar-se decideix aleshores comprar la bicicleta i canviar de vida: seguir el camí de Tombouctou.

Aquesta força evocativa l'ha forjat, evidentment, la mateixa Tombouctou, una ciutat que durant segles va saber erigir-se no només com una gran capital del comerç, cruïlla de caravanes, sinó també com una ciutat refinada, culta, centre intel·lectual i espaï per al debat, la trobada i la diplomàcia. Declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1988, Tombouctou es coneix com la ciutat dels 333 sants i disposa d'una de les biblioteques més importants de l'islam -amb un fons únic sobre les relacions entre Al-Àndalus i Àfrica-, així com un valuós patrimoni arquitectònic.

El paradís en perill

Però les notícies que ens arriben les últimes setmanes indiquen que tot aquest patrimoni i també l'esperit de la ciutat estan en perill de ser destruïts pels fonamentalistes que controlen la regió, des que el nord de Mali va declarar la seva independència a l'abril i els grups tuaregs laics van ser desplaçats i vençuts pels grups religiosos fonamentalistes, amb el domini del grup Ansar Edine, format per tuaregs, però amb la presència, també, dels grups de combatents d'Aqmi -Al-Qaida del Magrib- i del Moviment per la Unitat de la Jihad a l'Àfrica de l'Oest (Mujao), dos importants nuclis d'atracció de la jihad internacional.

Una de les imatges més simbòliques de la destrucció que pateix Tombouctou ha estat la de la porta sagrada de la mesquita de Sidi Yahia, que dilluns va ser esbotzada completament. Segons una antiga creença, aquesta porta no es podia obrir perquè si algú gosava obrir-la podia desencadenar la fi del món. Destruint-la, els radicals salafistes -que segueixen la versió més puritana de l'islam sunnita fundat a l'Aràbia Saudita- han volgut demostrar que totes aquestes creences són pecat, i que només es pot venerar Al·là.

Seguint aquest mateix ideari, fa dos dissabtes van trencar tres dels principals mausoleus de la ciutat i diumenge en van destruir quatre més, entre els quals el Cheikh el-Kébir. Les poques informacions que ens arriben de la regió -els periodistes hi tenen vetat l'accés- diuen que els savis de la ciutat, la gent gran, els líders religiosos, han aconseguit aquests dies frenar una reacció violenta dels joves de la ciutat que volien sortir en contra dels radicals per provar de protegir el patrimoni cultural. Segons l'agència AFP, els "savis" van reunir-se amb els joves dels diferents barris i els van demanar que no sortissin a protestar perquè, si ho feien, els radicals provocarien un bany de sang.

Mig milió de nens amenaçats

Mentrestant, les notícies que ens arriben sobre la violència i la crisi humana a de tota la regió no podrien ser més preocupants. L'Unicef alertava ahir des de Dakar del reclutament de nens per part dels grups armats, i documentava abusos sexuals a vuit nenes, així com la mort de dos adolescents per culpa de les mines, i la mutilació de 18 infants més per la mateixa causa, unes xifres que consideren "parcials" donada la dificultat que tenen per accedir a la informació. Més de mig milió de nens, avisa l'Unicef, estan en aquest moment amenaçats a tot el territori de malnutrició severa, i entre 175.000 i 560.000 corren el risc de morir si no són atesos amb promptitud. Per acabar d'agreujar la situació, dimecres es detectaven els primers casos de còlera en una comuna situada a la perifèria de Goa, on dues persones ja han mort per culpa d'aquesta malaltia summament contagiosa. Les oenagés que podrien intervenir per atendre la població es troben amb enormes entrebancs de les autoritats , dificultats a les quals s'ha d'afegir el fet que ningú vol enviar cooperants blancs en un indret amb un elevat risc de segrestos, de manera que s'actua amb equips reduïts formats per personal local o africans.

Mentrestant, segueixen les reunions per decidir una possible intervenció militar internacional i expulsar per la força els jihadistes. Però pel que fa a la idea política del que això significa -a part de la lluita contra el terrorisme-, el desgavell no podria ser més gran. De moment, allò que va començar a Líbia, gràcies a les armes descontrolades de Gaddafi, va fer caure el govern democràtic de Mali amb un cop d'estat militar, va dinamitar el somni laic de la independència tuareg, degenera cada dia que passa amb la creació d'un nou espai sense estat a l'Àfrica. Barbàrie allà on durant segles els homes van aconseguir aixecar amb la trobada, l'estudi i el diàleg, el símbol d'un paradís terrenal.

Més continguts de