Publicitat
Publicitat

ESPECIAL J.V. FOIX TORRE AMAT 29 DE GENER CròNica Poesia

La Torre Amat acull una vetllada dedicada a J.V. Foix

A la Torre Amat un cop al mes es fa un recital de poesia. La Fundació Foix i Andrés Balil -coordinador de les sessions de poesia i performer - van organitzar una vetllada sarrianenca en honor a J.V. Foix (1893-1987). Cinta Massip va començar amb l'últim text de l'autor, L'estació , i Andreu Subirats, acompanyat per la guitarra de Diego Burián, va llegir alguna prosa de Diari 1918 (1956) i uns quants poemes de Les irreals omegues , "llibre publicat l'any 1949 que, en clau simbolista, explica com va viure i veure la guerra". Eduard Escoffet va interpretar un poema fonètic descobert a la dècada dels noranta, un text que va ser definit com "medievalitzant i provençal", i Magda Guillén va recórrer a un altre experiment fonètic dedicat a Antoni Tàpies l'any 1960 abans de llegir un diàleg entre Foix i Narcís Comadira com si declamés els efectes secundaris -severs i alliçonadors- d'un medicament.

A la segona part de l'acte, Orlando Guillén va llegir quatre de les Cròniques de l'ultrason (1984) traduïdes al castellà -el seu llibre, Doce poetas catalanes del siglo XX encara és inèdit- i Enric Casasses va repescar el poema fonètic dedicat a Tàpies ("potser explica el sentit de la seva obra", va dir), va llegir uns quants dels poemes d' On he deixat les claus (escrit entre 1929 i 1936, publicat el 1953) i va acabar amb la sisena crònica de l'ultrason , última espurna lírica que va ser seguida d'un epíleg definitiu cantat pel mestre de cerimònies, Andrés Balil.

Potser no va arribar a irreal omega , però els versos van acostar-se a l'audiència amb la precisió d'aquell coltell "fi com l'aresta d'un estel" del poeta català i universal J.V. Foix (de Sarrià).

Més continguts de