Publicitat
Publicitat

NOUCENTISME I AVANTGUARDA

La galeria Oriol exposa més de 50 dibuixos inèdits de l'artista vinculat a la Catalunya republicana

Torres-García universal

La galeria Oriol exposa, fins al 12 de febrer, més de cinquanta dibuixos inèdits de Joaquim Torres-García (Montevideo 1874-1949), un artista clau del Noucentisme i les avantguardes a Catalunya.

La galeria Oriol presenta, fins al 12 de febrer, una selecció de més de cinquanta dibuixos inèdits de Joaquim Torres-García. L'exposició obre les portes tres mesos després de l'obertura de la sala Torres-García al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i un mes abans que el museu inauguri una exposició dedicada per igual als dibuixos i a les construccions en fusta de l'artista. Com una part dels que també es podran veure per primera vegada al MNAC, els que exposa la sala del carrer Provença provenen de la col·lecció dels hereus de l'artista.

De l'art clàssic al "constructiu"
Amb obres datades entre el 1906 i el 1946, l'exposició permet fer un recorregut per la trajectòria biogràfica i artística de Torres-García: des de la seva arribada a Barcelona el 1891, quan tenia 16 anys, fins al seu retorn a Montevideo el 1934, passant per Nova York, on va viure entre el 1920 i el 1922; Florència, que el va acollir entre el 1922 i el 1924; París, entre el 1924 i el 1932, i Madrid, entre el 1933 i el 1934. I del "classicisme modern" dels frescos que va realitzar per a l'antiga sala dels Passos Perduts del Palau de la Generalitat als dibuixos "constructius" realitzats als anys 40.

"A causa de la destrucció dels frescos del Palau de la Generalitat (van ser recuperats el 1966), Torres-García va marxar molt decebut de Catalunya, i no podem sinó reconèixer el valor de l'aportació que va fer a la cultura catalana", afirma Marc Domènech, director de la galeria. El vessant com a dibuixant de Torres-García és l'últim que els faltava abordar: el 2001 van dedicar una exposició a les construccions en fusta i el 2006, a la pintura. Entre les més destacades es poden veure El faune i Esbós Diputació , dos esbossos per als frescos del Palau de la Generalitat, i Domènech assenyala, igualment, la importància del conjunt de dibuixos realitzats a Nova York.

Intel·lecte, esperit i instint
Juntament amb les diferents ciutats on va viure, la diversitat de temàtiques i tècniques presents a l'obra de Torres-García poden fer pensar en un cert desarrelament o en una recerca que mai no acaba de ser satisfactòria. Segons Domènech, Torres-García va ser "un lluitador nat" que "va explotar tots els territoris".

A vegades contradictori amb les seves pròpies idees artístiques, Torres-García va fer una lectura personal del classicisme, l'art primitiu, el surrealisme o el dadaisme que els fa confluir per assolir un llenguatge artístic universal. Aquesta noció d'universalitat és el que dóna sentit, segons Domènech, a la visió religiosa que Torres-García va tenir de l'art. En aquest sentit a Raó i natura , un dibuix realitzat a París el 1932, apareixen sintetitzades les seves idees sobre l'art "constructiu". L'home que apareix en aquesta obra és una síntesi de l'intel·lecte (el cap), l'esperit (el cor) i els instints (un peix, representat als peus de la figura).

Amb tot, segons Domènech, podem afirmar que Barcelona i Montevideo van ser les ciutats més importants per a Torres-García: "A París hi va arribar tard, hi hauria d'haver anat el 1910, i als Estats Units hi va arribar massa aviat". A Barcelona va ser a on va gestar molts dels descobriments que més tard va desenvolupar en altres ciutats, i quan va tornar a Montevideo va ser reconegut com un gran mestre de l'art modern.

"Potser va estar massa temps a Barcelona i hauria d'haver marxat després de signar el manifest Art-evolució ", conclou Domènech. Torres-García va publicar aquest manifest a Un enemic del Poble i Arc voltaic, el "full de subversió espiritual" i la revista que va dirigir Salvat-Papasseit, de qui ara es pot veure una exposició al Santa Mònica.

Més continguts de