Tota prudència és poca
L'Academia de Cine de España (n'escurço el nom, que és com una sarsuela) va decidir fa poc impedir, per estatuts, que els menors de 16 anys poguessin optar a cap premi Goya. A l'edició passada Marina Comas i Francesc Colomer van guanyar respectivament els Goya a la millor actriu i actor revelació, per Pa negre . Són menors de 16 anys i amb els nous estatuts a la mà (o oberts damunt la taula) l'any vinent no l'haurien pogut guanyar.
El director de l'Academia va explicar que la voluntat és protegir el menor: "Que un nen guanyi un Goya el pot afectar profundament en el seu desenvolupament posterior". Queda aclarit. Més d'un i de dos hauria suposat que s'havien doblegat a les pressions dels actors per reduir la competència en els Goya, ferits i enrabiats perquè dos nanos havien guanyat un premi que ells ambicionaven. S'ha de tenir l'ànima molt negra per imaginar una cosa així.
L'actor Juan José Ballesta va guanyar el 2000 el premi al millor actor revelació, amb 13 anys, per El Bola . Em demano si va baixar gaire en el rendiment escolar. En gimnàstica no ho crec, perquè un Goya pesa un testicle, més que un Oscar, que és un premi per a nyicris i per a Oprah Winfrey.
Aplaudeixo la decisió i, si no els fa res, proposo que el Goya al millor guió -i el Gaudí- no es concedeixi a guionistes més joves de 30 anys. Els ho dic de debò, molts no estan preparats psicològicament per rebre un Goya o un Gaudí. Bona part d'ells -i els conec bé- són inestables, neguitosos, erràtics, volubles. Als que quequegen, el premi els podria accentuar aquest tret. N'hi ha un en concret que no gira rodó, dit així suaument, i rebre el premi li seria fatal. El fet que jo sigui un guionista ja d'edat provecta no hi té res a veure. El dubte m'ofendria.
