Tots amb els Jocs de Madrit!!!

Ha estat saber que Madrit (no ciutat sinó concepte) opta a organitzar els Jocs del dos mil no-sé-quants i tenir una de les grans alegries que jo podria tenir mai. Home (i dona), és que ja està bé que l'Espanya espanyola no hagi organitzat mai uns Jocs. I ja m'entén què li vull dir amb això de l'Espanya espanyola. Naturalment que Catalunya és Espanya i sempre ho serà, però Catalunya no és l'Espanya-Espanya. És a dir, ells van organitzar uns jocs que representaven Espanya el 100% i que eren, per sobre de tot, un jocs espanyols, però a Madrit considerem que aquells Jocs no van ser nostres. I, per això, no pararem fins a obtenir-ne uns de nostres i poder dir, per fi, ara sí, que Espanya ha organitzat uns Jocs Olímpics. Em capta la cosa, oi?

Però, per sobre de tot, l'alegria em brota com li brota a Ortega Cano l'art al volant, perquè sé que aquesta és la gran oportunitat que Madrit, finalment, pugui tenir les infraestructures que es mereix. Pobra gent, que disposen d'un aeroport de fireta i ara podran tenir les im-pres-cin-di-bles T-5, T-6, T-7... i fins a la T-491. Que, pobra gent i ja era hora, no només els arribarà el metro a dins mateix de les terminals com fins ara, sinó que podran fer-hi arribar l'AVE Madrit-Madrit i la M-90 (que no només serà lliure de peatge, com ja és marca de la casa, sinó que pagarem els conductors que hi passin). I, si cal, també hi farem arribar l'helicòpter públic, el tramvia individual i el carril gomina. Vaja, el que faci falta per pal·liar aquest dèficit endèmic.

I parlant de dèficit... No em negarà que el més engrescador és que una ciutat-concepte amb 7 mil milions d'euros de dèficit es gasti ara, en plena crisi total, 40 milions en muntar per tercera vegada un somni. Un somni, per cert, del qual no ens voldrí em despertar mai.