BARCELONA
Societat 22/10/2015

El casal Tres Lliris de Gràcia, a punt de ser desallotjat

Colau diu que dialogarà però els ocupants volen un canvi en la política d’espais juvenils

Núria Martínez
3 min
El casal de joves Tres Lliris, situat a la travessera de Gràcia tocant amb el carrer Bailèn, pot ser desallotjat en qualsevol moment.

BarcelonaEra finals de gener del 2014 i el Banc Expropiat de Gràcia estava a punt de ser desallotjat. Un grup de joves es van manifestar en contra del desallotjament i, en acabar, van decidir ocupar el que era una antiga oficina de Catalunya Caixa, a travessera de Gràcia, 227. Ara, un any i mig després, el casal de joves Tres Lliris compta les hores per ser desallotjat. El local és propietat de Mivor Norton S.L. i fa un mes que està decretada l’ordre de desallotjament en data oberta. O el que és el mateix: el casal pot ser desallotjat en qualsevol moment.

Davant d’aquest fet, els membres del casal de joves demanen al govern de Colau un posicionament institucional contra el desallotjament. Divendres passat -quan semblava que el desallotjament es produiria aquella mateixa tarda- Gràcia en Comú va fer públic un comunicat en què valorava “positivament” la tasca que es fa als diferents espais autogestionats del districte.

“Per sobre de possibles diferències ideològiques o de la valoració d’alguna activitat concreta, entenem que aquesta activitat forma part de la voluntat de transformació social des de la participació popular”, expressava el comunicat. A més, van mostrar el seu “rebuig” al desallotjament. Per als membres del casal el comunicat de Gràcia en Comú és “insuficient”, i reclamen que el regidor de Gràcia, Raimundo Viejo, o algun membre del govern s’hi posicionin públicament en contra. A més, reclamen que tant el regidor com altres membres de l’executiu participin en les mobilitzacions en defensa del Tres Lliris.

Fonts del govern de Colau defensen que “des del districte el marge d’actuació és petit”, però que “se’ls ha traslladat la voluntat de fer el possible perquè es mantingui un diàleg obert entre totes les parts”. “El compromís és fer tot el possible per promoure el diàleg i fomentar espais de negociació”, apunten les mateixes fonts. Els membres del casal reconeixen un “canvi” entre el govern de Trias i el de Colau pel que fa “a la voluntat de diàleg”, però insisteixen que la funció dels moviments socials “és pressionar el govern perquè actuï”. En aquest sentit, els membres del Tres Lliris demanen a Colau que la política pel que fa als espais juvenils “canviï de dalt a baix”.

Mobilitzacions en contra

Si es produeix el desallotjament, els joves es manifestaran aquell mateix dia a les vuit del vespre a la plaça Joanic. “Entenem que la manifestació és la millor resposta. Ens mobilitzarem tant com puguem i vegem útil”, expressa un dels membres del casal, que no ha volgut revelar el seu nom. En aquesta línia, assegura que “no es farà cap resposta violenta”, però alerta que a la manifestació es farà palesa “la crispació i el descontentament” dels joves del barri. “Per a nosaltres la clau de volta és que si es produeix el desallotjament s’està beneficiant una immobiliària i que si, en canvi, el casal segueix obert, s’està beneficiant els joves de Gràcia”, considera.

Al casal hi fan vida al voltant d’unes 100 persones, que participen de les diferents activitats. S’hi fan des de cinefòrums i classes de guitarra i teatre fins a tallers de construcció de mobles. A més, és el punt de trobada de diferents entitats juvenils del barri. “L’existència del Tres Lliris és la prova que no s’han sabut resoldre les necessitats del jovent de Gràcia des de les institucions”, apunta un dels membres.

A finals del 2014 el germà gran del Tres Lliris -el Banc Expropiat- havia de ser desallotjat de manera imminent. Finalment, el govern de Trias va decidir pagar-los el lloguer fins a final del 2015. Ara és el torn del Tres Lliris. Caldrà veure què farà l’executiu de Colau.

Bcomú vol que els plens es puguin celebrar fora

El govern de BComú ha començat la tramitació dels canvis normatius necessaris per dotar l’Ajuntament de Barcelona d’un nou reglament sobre els símbols i la possibilitat de celebrar plens, de manera excepcional, fora del seu lloc habitual, la sala de la Reina Regent.

La proposta per modificar l’article 75 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) es va aprovar ahir inicialment amb els vots a favor de BComú, la CUP i ERC; CiU i el PSC es van abstenir i el PP i Ciutadans van votar-hi en contra. BComú proposa que aquests símbols “responguin a la singularitat històrica de Barcelona i als principis democràtics de neutralitat religiosa i de catalanitat”.

stats