Trobo que falten administracions...
No sé si me'n deixaré alguna, però de memòria em surten: govern de la Generalitat amb les corresponents delegacions territorials, quatre diputacions, 41 consells comarcals, les subdelegacions del govern central i 947 municipis. I vam inventar-nos les vegueries. Si l'objectiu era crear una administració per a cada català, ja queda menys, ànim!!
Però el pitjor és l'ús partidista que fan tu, tots, tothora, tothom d'aquestes administracions i com les usen de contrapoder. Per no entrar en temes actuals, remuntem-nos a la lluita entre el govern pujolià de la Generalitat i la maragalliana Corporació Metropolitana de Barcelona. Aquella CiU que controlava el poder nacional no estava disposada a suportar que aquell PSC que controlava el poder municipal a les grans ciutats es construís el seu propi quiosquet. Els uns, en nom de l'equilibri territorial, mimaven la Catalunya rural , on tenien el seu planter de vots. Els altres, en nom de la força de la capital, mimaven la Catalunya urbana , on tenien el seu planter de vots. CiU no volia cedir poder i, sobretot, presència al gran rival. Els socialistes volien crear el seu propi espai i fer una mena de govern metropolità de la Generalitat. Va passar el temps i la Corporació Metropolitana se'n va anar a can Pistraus, CiU va perdre la Generalitat, Esquerra va començar a tocar poder i ja eren tres grans partits a repartir, Iniciativa i el PP van augmentar la representació i podien pescar alguna coseta, van aparèixer els consells comarcals... Vaja, que n'hi havia per a tothom, sobretot a les diputacions i, més concretament, a la de Barcelona. I ja se sap, que entre bombers no ens trepitgem la mànega, oi? Però la crisi ha reobert el debat: calen tantes administracions? I la resposta dels partits torna a ser: "Sobren les que no són nostres" . Patètic.
