Publicitat
Publicitat

Trompades i caigudes: dues hores lliscant per Barcelona

Els accidents amb els vianants, cada cop més habituals

Els carrers són estrets i el domini del segway, descontrolat. Una família colombiana contracta per 60 euros per cap un recorregut amb el vehicle elèctric pel Barri Gòtic i el passeig Marítim de Barcelona. “No van mai pel carril bici”, critica una veïna que camina per la vorera. Les queixes dels vianants, en aquest aspecte, són constants durant les dues hores que dura el recorregut. I és que cada dia surten desenes de grups com aquests colombians per fer tours amb segway amb un guia pels carrers de Barcelona. Tot i que la normativa indica que les passejades només poden estar formades per tres persones, les empreses que organitzen la ruta turística formen un grup de sis persones, comptant el guia. “Aneu amb compte! Algun dia matareu algú”, deixa anar un veí del Barri Gòtic, punt de partida del recorregut establert.

S’ha de portar casc, pesar entre 35 i 120 quilos, tenir una mica d’equilibri i firmar un paper explicatiu amb algunes nocions de seguretat i normes -com no haver begut alcohol abans de conduir o no fer servir el mòbil en el moment de la conducció-. Són els principals ingredients que les empreses demanen per fer la ruta. La família colombiana no ha pujat mai sobre un segway, així que se’ls ofereix un entrenament de cinc minuts per dominar el vehicle. Primera trompada. La mare xoca contra un segway parat. Està nerviosa, mentre que els seus fills i el seu marit s’han adaptat aparentment bé a l’aparell. A la plaça de la Mercè, primera parada, la guia explica el que representa la Mare de Déu per a la ciutat. Direcció al mirador de Colom amb la panoràmica de Montjuïc com a skyline, la família ha d’aprendre improvisadament a esquivar la gent i creuar els semàfors amb dificultat.

Accidents i inseguretat

La germana gran riu amb el seu germà petit. Fan una cursa quan troben espai i es queixen de la poca velocitat de la mare. Paren. Beuen una mica d’aigua, escolten vagament les indicacions de la guia i continuen el recorregut, des del Port Vell cap al passeig Marítim. Primera baixada del vehicle i foto, que els hi fa la guia. “Vas bé?”, pregunta a la mare de la família. Contesta movent el cap afirmativament. Tornen a pujar, a accelerar, i la nena, que domina el vehicle, va mirant el mòbil. Segona trompada. Despistada i amb la confiança que li ha donat haver conduït fins ara amb certa tranquil·litat, la nena xoca amb un altre segway parat, que espera per creuar el pas de vianants, i cau. La monitora es preocupa i continua la marxa. “Passa sovint. Jo vaig caure l’altre dia i em vaig fer mal al maluc. He anat coixa fins fa uns dies”, explica la guia, que explica que tothom cau en un moment o altre.

Al costat, uns estrangers circulen amb un patinet elèctric fent ziga-zagues pel passeig i cridant. Els turistes mostren curiositat quan veuen els segways -alguns es paren per demanar informació del tour - i els veïns continuen amb les crítiques: “És vergonyós. Els haurien de prohibir, no es pot caminar tranquil·lament!”, crida una veïna a la guia del grup. “Els ignoro, sempre hi ha algú que es queixa, però la millor resposta és no fer-los cas”, comenta la monitora. Cinc minuts més tard, en creuar el carrer, un japonès que feia el recorregut amb un altre grup ha caigut a terra.

Des de la Vila Olímpica, sota les torres Mapfre i amb la Sagrada Família vigilant al fons, la guia, arquitecta de professió, explica com s’ha fet la construcció dels dos edificis i l’obra de Gaudí. Camí cap a la botiga els carrers es tornen a fer més estrets. Tercera trompada. El germà petit cau a terra i la monitora torna enrere per veure què ha passat. Ha xocat amb una senyora gran que se li ha creuat. Arribant al final del recorregut, la nena segueix mirant el mòbil, ja sense mal; la mare ha xocat, però no ha caigut i el pare vigila que el fill no torni a accidentar-se. Arriben clients nous, ara alemanys. Més cascs, més segways i més trompades i caigudes.

Més continguts de