Publicitat
Publicitat

TEATRE

Josep Maria Pou dirigeix i protagonitza al Teatre Goya l'obra de J.B. Priestley

'Truca un inspector' o la culpa moral del capitalisme

Amb això del teatre, Josep Maria Pou és gat vell. I savi. Se les sap totes. No és gens estrany, doncs, que recuperi ara Truca un inspector (1945), l'obra més representada (encara que no pas entre nosaltres) del britànic J.B. Priestley. Lloar les conegudes virtuts d'aquest text és banal, així que el repte era aconseguir la credibilitat i afinar el ritme d'aquesta obra aparentment detectivesca i a la fi un compte moral i moralitzador.

Pou, com a director i com a protagonista, ho aconsegueix seguint la línia d'altres creacions seves com la del professor d' Els nois d'història , d'Alan Bennett, que ell mateix va presentar al Teatre Goya fa tres anys. Pou és l'inspector que ha d'esbrinar si els senyors Birling, grans empresaris del Londres de principis del segle XX, tenen alguna cosa a veure amb el suïcidi d'una pobra noia. I aquí es manifesta el Pou que sap mirar els contrincants inquisitorialment quan escau i que va exposant una idea del que ha passat i per què ha passat amb domini de la situació. És el Pou que manega el temps i la intriga repartint joc amb les seves observacions.

En un espai escènic de gran realisme (a la finestra del fons veiem com plou, un detall prescindible, però del qual el director no ha volgut prescindir), l'inspector Goole s'enfronta als membres de la família Birling amb la intenció de posar en crisi una manera de veure el món i d'entendre la societat.

"Però que hi tinc a veure amb aquesta noia?", pregunta un satisfet i animat senyor Birling, que celebra amb la família el prometatge de la seva filla Sheila. I resulta que sí, encara que hagin passat dos anys des que la va acomiadar de l'empresa per reivindicar un augment de sou de 23 a 25 xílings. L'efecte papallona. Desemmascarat el primer i establerta la culpa moral, l'inspector prosseguirà amb la resta de membres de la família fins a un final sorprenent que introdueix un tema fins aleshores aliè a l'obra, el pas del temps. I és que Priestley va ser un escriptor compromès amb el seu temps i amb la societat, però també un home curiós molt influït per l'obra de l'enginyer aeronàutic i també escriptor John William Dunne. D'aquí ve la seva preocupació sobre la idea de temps.

El pensament socialista
Sense arribar a l'extrem d' El temps i els Conway , obra de la qual podem recordar la magnífica posada en escena que va fer Mario Gas fa un grapat d'anys, a Truca un inspector hi ha un joc amb el temps que, a la fi, marca totalment el text. L'autor es treu de la butxaca un últim gir. Una trucada avisa de l'arribada de l'inspector per esbrinar detalls sobre la mort d'una noia. I aleshores, qui era aquell que hem vist abans? Hem vist el que passarà? La juguesca rubrica un text que, no obstant, posa l'accent sobre la relació entre les classes socials. Darrere el pensament de l'inspector Goole s'amaga sens dubte el de l'autor, i aquest és de caràcter socialista. Un socialisme dels anys 40 i amb un discurs laborista que es nodreix de la idea d'una societat per sobre de l'individualisme capitalista guiat per l'afany de lucre i l'enriquiment indefinit. Goole oposat a l'industrial senyor Birling (Carles Canut en un paper ideal per a ell), per a qui tot és font de diners. Així es defineix: "Aquesta és una de las nits més felices de la meva vida... Ets exactament el gendre que sempre he volgut. El teu pare i jo som rivals amistosos en els negocis des de fa algun temps, però ara estarem junts, i potser podrem contemplar un futur on en lloc de competir, treballem junts… per aconseguir costos més petits i preus mes alts". Res més a dir. Ovació.

Més continguts de