CIÈNCIA
Societat 15/06/2016

El descobriment de l'origen de l'Univers, una mica més a prop

Detecten per segon cop un senyal d'ones gravitacionals

Martí Gelabert
3 min
La doctora Alicia Sintes, de la UIB,  lidera l'únic grup estatal membre de la Col·laboració Científica LIGO

PalmaLa Universitat de les Illes Balears ha tornat a detectar ones gravitacionals. D'aquesta manera, s'està més a prop de ratificar la teoria que Albert Einstein va formular fa 100 anys. A partir de la fusió de forats negres, els investigadors de la col·laboració científica LIGO –en què la UIB és l'única universitat de l'Estat que hi participa– han fet aquest nou descobriment. La fusió es va produir fa 1.400 milions d'anys i l'anàlisi d'aquestes ones permetrà acostar-se més a entendre l'origen de l'univers.

"Ara ja tenim dues confirmacions d'esdeveniments per intentar explicar com es van formant els forats negres cada vegada més massius i com van augmentant la seva massa fins a formar els forats negres que tenim en els centres de totes les galàxies", va confirmar Alicia Sintes, la doctora que lidera el grup de la UIB. En aquest sentit, Sintes també va assegurar que s'està més a prop de respondre "per què som aquí".

Einstein tenia raó: les ones gravitacionals existeixenEn concret, el 26 de desembre, setmanes després del primer descobriment, el senyal va ser identificat a només 70 segons d'arribar a la Terra. Un minut després que s'observàs que s'havia trobat quelcom interessant per als investigadors, es va identificar la troballa. Aquesta vegada, el senyal ha estat més feble, però s'ha pogut confirmar que es tracta d'ones gravitacionals formades a partir de la fusió d'un forat negre de massa solar 8 amb un de massa solar 14. El paper de la UIB en la investigació és el d'emprar formes d'ona produïdes per ells mateixos per identificar que es tractava d'un forat negre. Les dades es comparen amb moltes prediccions de senyals gravitacionals i el grup liderat per Sintes en fa l'anàlisi.

"Fins fa dos mesos no sabíem que existien forats negres de masses tan superiors", va apuntar Sintes durant l'explicació de la troballa. La investigadora també va anunciar que a la tardor s'espera que tornin a entrar en funcionament les infraestructures durant mig any, amb un volum d'observació més gran. D'aquesta manera, Sintes assegura que s'esperen "quatre o cinc deteccions més", ja que el període d'observació també serà més llarg. A més, es treballarà per detectar on se situen aquests forats negres. "Tornen a ser més massius del que la gent s'esperava que existissin", entonava Sintes en relació a la massa d'aquests forats.

Una nova etapa en matèria d'investigació

Amb la detecció d'aquests dos esdeveniments "forts" en els quatre mesos del primer període d'observació, "podem començar a fer prediccions sobre la freqüència amb què podríem estar escoltant les ones gravitacionals en el futur", explica el director adjunt del laboratori LIGO, Albert Lazzarini. Aquesta notícia corrobora l'èxit de la investigació de l'equip i ajudarà a desxifrar els misteris del Big Bang. La comunitat científica celebra les troballes i assegura que ha començat una nova etapa en matèria d'investigació de l'univers. Les col·lisions havien estat predites, però mai observades.

Pel que fa a les ajudes en investigació després del primer anunci de descobriment, Sintes afirmà que "la resposta del Govern ha estat molt positiva", però que no poden dir el mateix de l'executiu estatal. En aquest sentit, es preveu que un estudiant de doctorat i un postdoctorat puguin participar en l'equip investigador gràcies a una dotació extraordinària de recursos.

stats