La UPC dissenya una 'paret virtual' que permet als metges viatjar a l'interior del cos

Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han creat una 'paret virtual' que reprodueix el cos humà en 3D i permet als metges accedir al seu interior per preparar amb més precisió una intervenció quirúrgica o fer diagnòstics. El programari desenvolupat aconsegueix representar l'organisme a partir de la informació que proporciona un TAC o una ressonància magnètica que s'hagi fet prèviament al pacient. La professora Marta Fairén subratlla l'eina batejada amb el nom de "llanterna màgica" com una de les aportacions principals de l'equip. Deixa veure simultàniament punts del cos amagats rere la pell i "saber, per exemple, en quin lloc exactament s'ha de practicar una laparoscòpia".

La 'paret virtual' també ha servit per representar l'esquelet d'un australopitecs, però en aquest cas va ser necessari extreure'n la informació amb un escàner 3D. Les aplicacions que la indústria pot oferir ja escapen als mateixos investigadors de la UPC, que sí s'han preocupat de fer possible una maquinària que fos assequible econòmicament. Fairén recorda que ja han presentat dues maquinàries de sistemes de realitat virtual similars de baix cost.

La paret virtual implica comptar amb una pantalla, dos videoprojectors, unes ulleres de 3D, un ordinador PC i el programari desenvolupat pel grup de recerca en Modelització, Visualització, Interacció i Realitat Virtual (MOVING) de la UPC.

La branca científica que més interès ha mostrat fins a la data ha estat la mèdica. Totes les demostracions han suscitat un gran entusiasme en els equips mèdics, especialment els de l'Hospital de la Vall d'Hebrón. Fairén considera que la despesa econòmica inicial, al voltant d'uns 40.000 euros, ha frenat de moment la seva arribada als centres mèdics, però matisa que després els costos són mínims.

Amb la informació que proporciona un TAC o una ressonància magnètica la 'paret virtual' pot oferir en pocs minuts una representació en 3D dels organismes dels pacients. El sistema, a més, permet viatjar al seu interior i sobrepassar virtualment els límits que imposen els teixits.

La seva aplicació no només seria de gran utilitat per preparar intervencions quirúrgiques o emetre diagnòstics. També ajudaria, en el camp de la docència, per formar futurs metges treballant amb models virtuals que representen casos clínics reals amb gran fiabilitat.