Últim adéu a les víctimes de l’accident de Germanwings

BarcelonaUn mes i tres dies després que l’avió s’estavellés i sota una pluja fina, Barcelona va acollir ahir el funeral en record de les víctimes de Germanwings. L’acte celebrat el dia de la Mare de Déu de Montserrat a la basílica de la Sagrada Família va congregar, sota unes estrictes mesures de seguretat, al voltant de 1.500 persones, la majoria familiars de les víctimes. En total es va comptar amb la presència de familiars i amics de 52 víctimes catalanes i espanyoles majoritàriament, de les quals cada una disposava de deu invitacions. Del total de les 150 víctimes de l’accident, 53 residien a Catalunya, 47 tenien nacionalitat espanyola i 72 alemanya. Al funeral també hi van assistir mig centenar de familiars des d’Alemanya, vinculats a l’intercanvi que es va celebrar a l’institut de Llinars del Vallès una setmana abans que passés el tràgic accident. Precisament els alumnes d’aquest centre educatiu van ser els encarregats de portar 150 espelmes -corresponent al nombre total de víctimes de l’accident- i de deixar-les al costat de l’altar.

Com un gest simbòlic, els alumnes van ocupar els llocs situats al voltant de l’altar, on també es van situar els reis d’Espanya, Felip i Letícia. El funeral -que es va celebrar en català, castellà, anglès, alemany, francès i grec- va comptar amb la presència d’autoritats d’alt nivell catalanes i espanyoles, així com de França i Alemanya. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van ser alguns dels rostres més destacats.

Abans d’entrar a la basílica i mentre esperaven l’arribada dels reis, els presidents català i espanyol van mantenir una poc habitual conversa distesa, allunyada de l’actualitat política i centrada en la celebració. També van assistir a la cerimònia la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santa María; el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i la ministra de Foment, Ana Pastor, entre d’altres. Pel que fa a l’executiu català, van acudir-hi set consellers i altres alts càrrecs destacats, com la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. L’acte també va comptar amb la presència d’autoritats franceses i alemanyes, amb el president de Lufthansa, Carsten Spohr, i amb el director general de Germanwings, Thomas Winkelmann. La cerimònia la va celebrar el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, envoltat per una polèmica sobre el fet que fos únicament catòlica.

El Govern, molest

La setmana anterior, el Govern es va mostrar molest perquè Sistach no havia atès les seves peticions que el funeral per les víctimes de l’accident de l’avió de Germanwings no fos una missa estrictament catòlica sinó que s’obrís a altres religions. La idea dels dos executius -el català i l’espanyol- era oficiar una cerimònia similar a la que es va celebrar a la catedral de Colònia per retre homenatge a les víctimes el 17 d’abril. Hores abans del funeral, Església Plural encara va anar més enllà i va expressar mitjançant un comunicat que sentia “dolor i vergonya” pel format de la cerimònia per les víctimes de Germanwings a Barcelona i va proposar als assistents que també hi estiguessin en desacord que no anessin a rebre la comunió i que es quedessin drets al seu seient. Davant d’aquest context i en la que podria ser la seva última gran cerimònia, Sistach va ressaltar en la seva homilia la presència de “representats de diferents religions” i va afegir: “Tots portem el dolor per la mort d’aquests estimats germans”.

El cardenal arquebisbe també va destacar que el papa Francesc va expressar el seu condol als familiars el mateix dia de l’accident i va voler recordar les víctimes del terratrèmol del Nepal i de les pasteres del Mediterrani. Sistach va voler fer un homenatge a la Mare de Déu de Montserrat i va acabar l’homilia amb un vers del Virolai, de Verdaguer: “Guieu-nos cap el cel”, va demanar.

Al final de l’acte, representants de la comunitat protestant, jueva i musulmana van poder fer un breu parlament, en què van destacar la unió de les tres religions i dels seus creients davant fets com aquests. “És difícil explicar què és un somriure o què és el dolor. No hi ha paraules al diccionari que puguin definir el que és”, va apuntar, visiblement emocionat, el representant de la comunitat jueva, Jorge Burdman. En aquest sentit, va destacar que totes les religions presents a la missa estan “convivint en harmonia” per mostrar “el que és l’espiritualitat”. Es van mostrar en la mateixa línia el representant de la comunitat evangèlica, Guillem Correa, i el de la comunitat musulmana, Mohammed Halhoul, que van reivindicar la necessitat de la unió i de buscar “el consol i l’amor” entre els familiars i els amics més propers.

Un cop acabada la missa, els reis van encapçalar el moment més emotiu del funeral: el condol als familiars de les víctimes. Seguits per Sistach, Rajoy i Mas, van donar mostres d’afecte i de suport als familiars durant més d’una hora.

Precisament el dia del funeral la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va afirmar que els cossos de les víctimes de l’avió es podrien repatriar en “un parell de setmanes, màxim tres setmanes”.

L’Estat prioritza TVE davant de TV3

Les negociacions de la Generalitat amb l’Estat no van aconseguir que TV3 pogués coorganitzar la retransmissió dels funerals per les víctimes de Germanwings. La televisió pública catalana va tenir un dret d’accés al recinte en condicions de clara inferioritat respecte de TVE. Des del govern català s’havia demanat a l’arquebisbat que es posicionés a favor de la televisió pública catalana, però la prelatura -en ple debat successori i amb el procés polític català obert- va preferir no obrir cap mena de crisi amb l’Estat.