Publicitat
Publicitat

El secretari general de la Unió per la Mediterrània: 'La UpM no pot funcionar si els Estats no s'hi impliquen'

Onze mesos després de ser nomenat secretari general de la Unió per la Mediterrània, l'advocat i diplomàtic jordà Ahmad Masa'deh (Amman, 1969) afronta el 2011 amb un pressupost 60% inferior al que esperava i demana als Estats membres, la majoria dels quals encara no han enviat els seus experts a Barcelona, que s'impliquin més en el projecte. En una entrevista a l'ACN, Masa'deh diu que s'ha de ser 'realista' i que la UpM no pot dependre d'una cimera euromediterrània que probablement no es realitzarà a curt termini. Per això, proposa desvincular el treball de la UpM de la política. Els Estats, que ja han bloquejat diversos acords de la UpM pel conflicte araboisraelià, no li ho posaran fàcil.

Després que la cimera euromediterrània hagi fracassat dues vegades, creu que realment hi ha esperança perquè s'acabi fent?

Em sap molt greu que la cimera no s'hagi fet, és un gran obstacle polític. Però hem de ser realistes. En l'àmbit polític, no estem preparats per tenir-la. Per tenir una cimera que no sigui reeixida, millor no tenir-la i buscar altres dates. Per ara no hi ha data per a la cimera i si no hi ha avenços en el procés de pau, no n'hi haurà, així que la situació no és gaire prometedora. Hem de recordar que el conflicte araboisraelià porta més de sis dècades i no té fàcil solució. La solució ha d'estar basada en la creació d'un estat palestí i tenint en compte la seguretat d'Israel. Des de la UpM, hem de ser intel·ligents, hem de crear altres instruments per buscar un camí alternatiu i superar aquest obstacle. Ho hem d'aconseguir potenciant la cooperació en les àrees econòmiques i socials. Hem de treballar en altres àrees, al marge de la política i del conflicte araboisraelià.

Vostè diu que s'ha de seguir treballant al marge del conflicte. Però precisament el conflicte araboisraelià és el que ha bloquejat decisions importants com la gestió de l'aigua a la regió.

Hi estic d'acord, no hem tingut reunions ministerials reeixides. La d'Afers Exteriors s'ha posposat. Altres s'han cancel·lat. Altres s'han fet i el resultat ha estat decebedor. En la reunió ministerial per l'aigua, hi havia un acord en tots els aspectes tècnics però no en la política. Tampoc hi va haver un acord en la trobada ministerial de Treball. Per això és molt important separar la feina de la Unió per la Mediterrània de la política.

Aleshores, l'única manera que la UpM tingui èxit, és treballant completament al marge del conflicte entre Palestina i Israel?

Crec que és l'única manera que permetrà moure'ns. Si no, tornarem a tirar el treball a la brossa i tornarem a cometre els mateixos errors que durant el procés de Barcelona que hem comès durant els passats 15 anys. Els Estats han d'arribar a un consens col·lectiu per cooperar a la regió. Però, deixant de banda el conflicte de Palestina i Israel, hi ha moltes coses per fer. Tingui en compte que la Unió Europea només inverteix un 2% del seu pressupost al Mediterrani, mentre que els japonesos i els americans inverteixen al voltant del 20% en les seves àrees d'influència.

La Unió per la Mediterrània va inaugurar-se el març del 2010 però encara no hem vist resultats. Què està fallant?

La Unió està treballant, però és un llarg procés i ningú hauria d'esperar que tingués resultats de la nit al dia. S'ha de tenir en compte que portarà molt de temps en veure-la funcionar plenament. Al març, després de la inauguració, només era jo en aquest espai històric cedit pel govern de Catalunya i d'Espanya. Ara hi ha 25 persones en aquesta casa, entre ells cinc dels sis vicesecretaris. El que és més important és que durant el juliol i l'agost el secretariat ha treballat dur per oferir els primers documents que ens permetran començar a treballar: el pressupost, el programa, la regulació del personal, l'organigrama i les directrius per triar els projectes. Ara estic orgullós per dir que hem entregat el que s'esperava de nosaltres. El secretariat és operatiu i només espera la llum verda d'una voluntat política per avançar i començar a treballar.

Quan veurem, doncs, els primers projectes de la Unió per la Mediterrània?

Espero que l'any que ve puguem mostrar els primers resultats. S'ha de recordar que no podem operar aïllats dels Estats. Tots hem de treballar junts. Si es treballa en aquesta direcció, desafortunadament l'organisme podria pagar un preu molt alt. Crec que hi ha d'haver un clar missatge de dir que no podem fracassar. Necessitem fer un esforç col·lectiu junts.

Vostè va proposar un pressupost de 14,5 milions d'euros per al 2011 i finalment en seran 6,2. Significa aquesta rebaixa que no hi ha voluntat política dels Estats membres?

Vull pensar que no, però és clar que pot ser llegit en aquest context, i es pot pensar que el suport econòmic reflecteix el suport polític. Però el pressupost va ser reduït en més del 60%, el que pot reflectir la voluntat i l'orientació que tenen els països, però vull pensar que no. Hem de mitigar el que ha passat i transformar-ho cap al millor. Intentar utilitzar el reduït pressupost i aconseguir objectius en els propers mesos.

Quins seran els primers projectes que veurem de la UpM?

El problema és que per ara no hi ha un acord sobre com hem d'implementar els projectes i crec que aquest és un punt crític. Hem de definir quins projectes, com els classifiquem i fins a quin punt el secretariat és proactiu o receptiu. Crec que serem capaços de veure com a mínim un o dos projectes l'any vinent. Tenim dos tipus de projectes, els que són a llarg termini i els que són a curt termini. Dels de llarg termini, crec que l'impuls d'energies renovables, concretament la solar, a la regió, és un dels que veurà resultats aviat. Hi ha altres projectes que són més fàcils d'acabar, com els que estan relacionats amb l'educació, la protecció civil, les dones, les xarxes entre estudiants, la creació d'un Erasmus Mundis per a la zona mediterrània... Com que tenim pocs recursos, ens hem de centrar en un o dos projectes per a cada sector.

Barcelona li està traient tot el suc a la Unió per la Mediterrània? L'Ajuntament, la Generalitat i el govern estatal estan fent prou perquè la ciutat es converteixi en la capital de la Mediterrània?

El 4 de març, en el meu discurs en la inauguració del secretariat, vaig afirmar que faria tots els possibles perquè Barcelona sigui la capital del Mediterrani. Potser hi podria haver un major compromís per fer que Barcelona sigui realment un 'hub' al Mediterrani, que hi hagués més conferències, activitats, seminaris... Però he de dir que tant el govern espanyol com català estan fent un gran treball.

Més continguts de