Publicitat
Publicitat

DE VACANCES

Descendent de carnissera

La meva besàvia era una carnissera geniüda i ferrenya que tenia la filla més bonica del poble. Su señora , que no tenia filles, s'enduia sovint la noia a comprar. Quan la presentava en societat no l'anomenava mai 'Rosa' sinó "la filla de la nostra carnissera". Així ho explicava la meva àvia, sense donar-hi cap importància, mentre fills i néts ens exclamàvem per l'ofensa. Ella ens preguntava estupefacta: "Què passa? que no era veritat?".

En canvi, la mare del Pau neteja escales i sempre que discutim de política ell ho utilitza com a argument d'autoritat moral. Ma mare és funcionària i no em passaria mai pel cap barrejar-la a les nostres converses de borratxos. Les dues mares cobren tant que el Pau i jo sempre hem estudiat becats. Ara, però, ell porta un Audi i jo els horaris de la RENFE memoritzats. L'altre dia, parlant dels indignats , vaig sentir dir-li que "vivim pitjor que els nostres pares".

Quan tingui fills els recordaré que sóc "la filla de la filla de la filla de la carnissera". A veure si prenen la consciència de classe que ma àvia no tenia, progressen i mentre prediquen que "viuen pitjor que sa mare" em compren un Audi, que els esgavells de la RENFE sí que són indignants.

Més continguts de