Publicitat
Publicitat

De vacances

Fuga del punt de figa

Fer vacances és fugir. Posar distància física o emocional a la rutina i als maldecaps quotidians. Imaginem, per exemple, que som a Tavertet, mirador del Collsacabra. Allí on els pantans de Sau i Susqueda semblen dues escopinades divines. Tavertet és al cim del món, però també al bell mig d'una immensitat natural aclaparadora que, amb sort, ens permetrà admirar l'Antoni Bassas dalt d'una bicicleta. Des d'un paradís com aquest o des de qualsevol emplaçament d'estiueig envoltat de paelles gastronòmiques i escamarlans humans, per fi ens veiem amb prou perspectiva. Un lloc on podrem pensar amb llibertat i menys pressió ambiental. I descobrir que el gran obstacle que ens neguiteja és només un sot, que el que sembla negre és blau o que el nostre company de feina psicòpata és, senzillament, un pobre infeliç. Descobrirem que el futbol no és tan important. O que el Barça dóna veritable sentit a les nostres vides, i val més abandonar la família per peregrinar darrere els homes de Guardiola. Ara bé, en unes vacances no solucionarem tots els problemes ni trobarem el bosó de Higgs. Però treure'n alguna conclusió sòlida serà un bon botí perquè a l'hora de tornar a casa el punt de fuga no faci figa .

Més continguts de