18/07/2011

Postfeminisme Real Ja

1 min

Les fotografies de Leire Pajín mig conilla han enfrontat les feministes amb les seves filles bastardes, les ultrafeministes. Les primeres s'han sulfurat perquè troben humiliant retratar una ministra en biquini i convidar-la a fer dieta. Les altres s'han indignat perquè les primeres s'han indignat i s'han posat a predicar que el cos és un motiu d'orgull i no de vergonya. Alguna periodista ultrafeminista, borratxa d'amor propi, ha publicat fotografies de la seva panxa. El que passa és que l'amor, quan s'exhibeix massa, fa tuf de farsa. I que si l'orgull no va lligat al mèrit és un xou ben decadent.

La feminista clàssica pot semblar-nos força o molt caducada, però com a mínim ha pagat el preu de sobreviure en un entorn masculí. Les ultrafeministes, en canvi, són unes vividores desagraïdes. Les reconeixereu per l'escot a punt d'explotar, els llavis encesos i un ego tan immens com la seva inseguretat. Femmes que volen rebre un tracte professional però que alhora viuen de fer-se les picants i les sexis. La línia que separa la víctima orgullosa de l'esperpent és tan fina que les més joves ja hauríem d'instaurar el postfeminisme. Que comenci, per exemple, renegant d'espectacles com aquests.

stats