Són com la vida

M'agrada pensar en les vacances que encara no tinc. Imaginar-me mig endormiscada damunt una gandula, fent servir el llibre de protector facial o projectar-me asseguda en un cafè d'un passeig com qualsevol altre. El millor de les vacances és que encara no han arribat. I és que les vacances, segons com, són una reproducció en miniatura de la vida: abans que comencin ja hem jugat a imaginar-les. Hem fet plans i ens hem creat expectatives. Hem triat amb qui les compartirem i ens hem assegurat que a la maleta no hi falti de res. Perquè l'experiència ens diu que abans que ens n'adonem, ja estarem de tornada i els nostres dies festius estaran a punt de desaparèixer. Ho hauran fet amb una fugacitat insultant i esmunyedissa. El sol es pondrà massa d'hora i amb ell la màgia de la calma dels dies que no acaben. Però com que les vacances són com la vida, un cop hagin passat només recordarem els bons moments: les sobretaules de rialles semietíliques, les excursions amb bicicletes rovella des i el gust de la seva pell salada. Les eternes cues, els tràmits de passaports i la suor a deshora formaran part d'un passat que es fondrà com un gelat en ple agost. I això està bé .