19/07/2011

Taula compartida

1 min

"Ja t'ho vaig dir, havíem d'haver reservat". Sí, té raó. El que passa és que reservar per telèfon en anglès em fa molt pal, no els entenc i ells a mi tampoc. Ara veig que l'he cagat, que això està a petar, però m'espero amb aquella cara de tòtil que fa qui sap que no té cap mena de possibilitat. " Table for two? " (Sí, ja sé què em diràs, que si tinc reserva). " Sure, come this way! " (Com? Però si no hi ha cap taula lliure!). " Here, I'll be right back! "

No pot ser. Ens ha col·locat a la taula d'una altra parella. Em giro per preguntar a la meva dona si això és normal. Però no cal, per la indiferència amb què els companys de taula ens reben es veu que sí, que a l'estranger això es porta molt. Jo em vull morir. Segur que quan talli la guarnició el cirerol fa cap a la seva falda. De sobte, es posen a parlar i el nivell d'incomoditat puja un grau més encara: són catalans. Ves si hi ha taules i restaurants a la ciutat i hem hagut d'anar a parar aquí. Ells sopen de collons; nosaltres, no. Nosaltres sopem en silenci com una parella barallada per no delatar la nostra procedència. Per fi, una eterna hora i quart més tard s'aixequen per marxar. "Adéu-siau -diu ell-. I records a la teva germana, és veïna nostra". Encara ho estem paint.

stats