Publicitat
Publicitat

DE VACANCES

Taula compartida

"Ja t'ho vaig dir, havíem d'haver reservat". Sí, té raó. El que passa és que reservar per telèfon en anglès em fa molt pal, no els entenc i ells a mi tampoc. Ara veig que l'he cagat, que això està a petar, però m'espero amb aquella cara de tòtil que fa qui sap que no té cap mena de possibilitat. " Table for two? " (Sí, ja sé què em diràs, que si tinc reserva). " Sure, come this way! " (Com? Però si no hi ha cap taula lliure!). " Here, I'll be right back! "

No pot ser. Ens ha col·locat a la taula d'una altra parella. Em giro per preguntar a la meva dona si això és normal. Però no cal, per la indiferència amb què els companys de taula ens reben es veu que sí, que a l'estranger això es porta molt. Jo em vull morir. Segur que quan talli la guarnició el cirerol fa cap a la seva falda. De sobte, es posen a parlar i el nivell d'incomoditat puja un grau més encara: són catalans. Ves si hi ha taules i restaurants a la ciutat i hem hagut d'anar a parar aquí. Ells sopen de collons; nosaltres, no. Nosaltres sopem en silenci com una parella barallada per no delatar la nostra procedència. Per fi, una eterna hora i quart més tard s'aixequen per marxar. "Adéu-siau -diu ell-. I records a la teva germana, és veïna nostra". Encara ho estem paint.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT