Vacances de pel·lícula
L'Andreas té terrassa al seu àtic de la plaça Reial i organitza un sopar a la fresca. Després del pica-pica i una mica de Vall Llach tots anem cap a la Rambla a esperar el Toni, que porta tomàquets de Malgrat a la furgoneta. Mentre esperem, un policia s'acosta dient que el cotxe mal aparcat (concretament, sobre un pas de vianants) no és cap banc i que fem el favor de treure el cul d'allà immediatament. Deduïm, estupefactes, que el prepotent cotxe ofès no deu ser precisament de cap ciutadà pagador de multes i grues en potència, sinó més aviat de qui les posa (les multes, vull dir), és a dir, del senyor de la urbana. Efectivament, acaba confessant que es tracta del seu cotxe particular i que, per tant, tots fora. Es veu que els costa trobar aparcament i que per això aparquen sempre (un o altre) sobre el pas de vianants. L'Andreas està molt agraït al Toni i als seus tomàquets de Malgrat, perquè, a partir d'ara, quan li robi el cotxe la grua, diu que ja sap qui pagarà la multa: la padrina del cunyat de la sogra d'algun policia. I entretant, jo avui m'he fet una amanida d'aquests tomàquets deliciosos pensant com n'és de meravellós passar les vacances a la Ciutat sense llei sense haver de moure's de casa.
