Publicitat
Publicitat

De vacances

La barca foradada

Els afiliats a la cultura catalana no salvem foques però fem altres proeses. Per exemple, financem un Liceu que presenta Wagner en versió concert més car que les mateixes òperes al Festival de Bayreuth. Comprovem com els únics intel·lectuals que poden parlar sense embuts dels temes perillosos són Carles Boix i Joan Ramon Resina perquè viuen d'universitats estrangeres mentre que aquí tenim tots el cul polititzat. Patim governs que continuen col·laborant amb un festival com Cap Roig, en el qual toca la quota més rància del folklore espanyol, a pesar que per estalviar a l'agost hagin tancat moltes biblioteques universitàries. I la novetat: tolerem que l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona la gestioni el Partit Popular, amb Mònica Querol al capdavant. Ja m'explicareu en què pot invertir els 60 milions d'euros del pressupost anual algú que predica que a Catalunya es persegueix el castellà. El problema no és ser una cultura subvencionada, com diuen els demagogs, sinó fer-la còmplice i paròdia d'un discurs polític feble. Diguem-ho clar: sense una política nacional ferma, refer un país des de la cultura és com treure aigua d'una barca amb el cul foradat. A tot estirar, aconseguim surar.

Més continguts de