Publicitat
Publicitat

De vacances: O cuits, o congelats

L'aire condicionat em recorda sempre l'efecte dels caliquenyos que fumava el meu avi al menjador de casa. Un microclima de boira espessa cobrint dies de primavera assolellats. Confesso que quan l'avi ja no hi era vaig arribar a enyorar els odiats caliquenyos tant com els renecs impossibles de l'avi en el silenci del menjador buit, de la mateixa manera que enyoro les nits fresques quan la calor em fon entre els llençols havent esperat amb ànsia que arribés l'estiu. També enyora un amant les nits passades que no tornaran i l'amor quan s'ha perdut, encara que al capçal del llit hi tingui penjat allò de "No és que l'home casat visqui més, només és que el temps se li fa més llarg". I és que no estem mai contents. M'agrada la calor a l'estiu com l'amor quan estic enamorada. Al fred, fred, i a la calor, calor. De fa temps, però, hem creat un microcosmos arrogant a mida de la nostra comoditat capriciosa. El meu veí, sense anar més lluny, dorm en un congelador privat i llença fora les seves caloroses nits transformades en baf calent i soroll emprenyador. Li agrada dormir fresquet mentre els veïns somniem, entre caliquenyos i balcons tancats, estius de quan el meu avi renegava de calor.

Més continguts de