Publicitat
Publicitat

De vacances

Els estius freds

L'altre dia li preguntava a la meva àvia com eren els estius quan ella era jove. "Com els hiverns -em va etzibar amb una contundència involuntària-, els estius eren com la resta de l'any, però feia més calor". Tot sovint parlem de l'estiu com de l'època en què tots els mals es curen, totes les ferides es guareixen i tots els dolors desapareixen. De vegades sembla que a l'estiu tothom és feliç i qui no ho és ho hauria de dissimular, pel bé de l'estètica social. Però, un cop més, la realitat és molt més sincera que nosaltres, i ens recorda que per a molta gent l'estiu és com l'hivern. A l'estiu també hi ha plors, dolors, penes i misèries. Hi ha persones que no veuran la llum del dia ni quan sigui de dia, hi ha avis que estaran tots i cadascun dels magnífics matins d'estiu sols en un pis que no poden pagar, hi haurà pares agafant les mans del seu fill que dormirà, aliè a tot, en un llit d'hospital. A l'estiu és menys emprenyador viure al carrer, però és igual de denigrant; les cues de l'atur són més curtes, però igual de desesperants; els cors es trenquen amb la mateixa fragilitat que al mes de febrer i la por no descansa ni quan arriba la canícula.

Em van demanar que en aquesta columna escrivís articles estiuencs. Aquest ho és, els ho asseguro .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT