Publicitat
Publicitat

De vacances

El festival de la banalitat

Ja som a la segona setmana de l'estiu, i què us sembla? Què diríeu que la defineix? La setmana passada, la primera, quedava definida per l'inici del Tour i el descobriment, per contrast, de la pura inactivitat. Aquests dies, però, se'ns fa present la banalitat.

Què és la banalitat? Doncs l'esforç inútil, i el descobrim gràcies a la multitud de festivals d'estiu de tota mena que apareixen arreu. Qui els organitza? Per a què? Qui hi assisteix? M'ho pregunto perquè no he anat mai a cap d'aquests festivals, ni conec ningú que hi hagi anat. Qui perd temps i diners en això? No ho entenc. La televisió i els diaris s'esforcen anunciant espectacles de companyies estrangeres i muntatges innovadors estranyíssims. Si la informació cultural ja tendeix a crear perplexitat durant els mesos ordinaris, allò que se'ns proposa a l'estiu és totalment inintel·ligible.

Davant d'una oferta cultural excèntrica, la persona assenyada opta per quedar amb un amic i fer una cervesa. I és que en aquesta segona setmana es fa evident que ningú no ens vindrà a solucionar l'estiu, que l'estiu se l'haurà de muntar cadascú com pugui. I que la banalitat, com la truita de patates, sempre és millor la feta a casa .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT