Els mals del turisme

Abans-d'ahir vaig veure passar per davant del despatx quatre noies amb barrets mexicans. Aquesta gent que ens ve a veure, saben on són? La qüestió és que cada estiu apareixen els detractors i els defensors del turisme a dir la seva. Jo em considero dels primers, i no sé com fan els números els segons quan diuen que ens dóna, en plural, tants ingressos. Per a la majoria és més aviat una pèrdua brutal de la qualitat dels espais públics, una degradació imparable de l'ús de l'idioma en la restauració, una transformació de les activitats econòmiques de la ciutat cap a serveis que no ens aporten res de nou als qui hi vivim, i un llarguíssim etcètera on també hi hauria el diner negre, l'economia submergida i tot d'il·legalitats. Entre el totxo i el turisme, no sé què és pitjor. En tots dos casos, estem ajornant la necessitat imperiosa de dedicar-nos a alguna cosa més que vendre'ns el país a trossos. Quina llàstima! Abans, amb els turistes dels pobles de la costa, venia una mica de llibertat. Amb els turistes va venir el je t'aime i els Beatles. Els podíem veure fer l'amor perquè deixaven les persianes apujades. I les noies estrangeres, molt més avançades, ens ensenyaven a fer petons amb llengua .