Valérie Tasso: "L'amor és un acte culte"

Com eren els teus estius?

Vivia al nord de França i baixàvem a Mandelieu, on la meva tieta tenia una casa provençal fabulosa construïda sobre la badia de Cannes. Davant, veia les illes de Lerins i, darrere, Grasse, la capital del perfum. El meu pare era un gran nedador i ens duia a la platja.

Vas canviar el teu nom per no ofendre la teva família?

Tasso no és el meu cognom. De fet, el meu cognom és impronunciable, i com que volia escriure denunciant la doble moral, per fer-ho lliurement, sense esquitxar la meva família, vaig triar el cognom a l'atzar en un diccionari, com els dadaistes.

Has dit: "Va existir un motiu fonamental per exercir la prostitució: conèixer-me".

No considerava la prostitució com una cosa dolenta, sempre que es fes des de la llibertat, si és que existeix. Decidia quan i amb qui. I això va xocar molt. Vaig reconvertir una situació que pot ser bastant desagradable en una cosa plaent. És una activitat que, si no hi ha un mafiós al darrere, un proxeneta, només depèn de la teva escala de valors i de la dignitat que tens.

Què t'ha portat a escriure el darrer llibre, Diari d'una dona pública ?

Adonar-me que he estat pitjor en alguns programes de televisió que exercint la prostitució, t'ho dic seriosament. Mai m'he sentit puta, en canvi, sí que m'he sentit així en alguns programes de tele.

Per què?

Perquè hi ha un tipus de programes de debat en què, com que consideren que et paguen molt bé, abans d'entrar-hi et demanen que hi posis una mica de marro. I, no, perdona, això no pot ser.

T'hi has trobat?

Un cop em van trucar per fer un debat sobre la prostitució. Abans d'anar-hi, em truca el director del programa i em diu que hauré de passar pel polígraf. M'hi vaig negar. M'haurien pagat molt bé. Però la meva resposta va ser que aquell xou no anava amb mi. Estava sorprès, suposo que per l'estigma que porto a sobre. Devia pensar que era capaç de qualsevol cosa per diners. I jo mai he venut el meu cos.

El sentit d'aquesta novel·la és parlar de la fama a qualsevol preu?

Avui dia hi ha gent que pensa que l'antònim d'èxit és l'anonimat. Per tenir èxit o ser algú, hi ha qui creu que s'ha d'exposar públicament, que ha de sortir, costi el que costi, a la tele. Hi ha una democratització de l'opinió, no del coneixement, i això em fa pànic. En la societat actual, la gent pensa que es pot parlar de tot, opinar sense una reflexió profunda al darrere. És el que sol passar als debats a la tele: mai hi ha debat!

Fins a quin punt condiciona el bon funcionament de la parella la pràctica del sexe?

L'amor és un acte culte. S'ha d'aprendre a estimar. S'estima des de la desil·lusió. Quan aprens a tolerar les petites manies de l'altre, el sexe té una altra connotació. La parella madura, ja consolidada, que entén què és l'amor, no l'enamorament, es compon de tres factors: l'amor, que no es pot negociar, la negociació implícita i el sexe, que sí que es pot negociar. Una parella no consolidada necessita sexe a tothora.

Com a sexòloga, què et pregunten?

Les mides! I no només la mida del penis, que segueix preocupant molt. Preocupen mides i mesures en general: la freqüència de l'acte sexual, el nombre d'orgasmes que tens, si està bé fer-ho tres o quatre vegades a la setmana...

I què els dius?

Que la mida no té res a veure amb el sexe. Només serveix per establir perfils. Si no entres dins la "normalitat" d'un penis de dotze centímetres, no ets normal. I és mentida! Això és el que denuncio permanentment. Un ha de tenir sexe quan li vingui de gust.

I a les noies què els preocupa?

Sempre el mateix: no sento plaer amb el meu xicot. Una noia de dinou anys em deia que potser era anorgàsmica perquè quan la penetrava no sentia plaer. Però com ha de sentir plaer? La penetració és plaent per la simbiosi entre tots dos, però d'aquí a tenir una explosió... I, si n'hi hagués, seria més psicològic que una altra cosa. Si la vagina reacciona és perquè el clítoris o altres parts del cos estan ben estimulades.

Els joves d'ara estan ben informats?

Tenim una eina fabulosa que ho ha revolucionat tot: internet. El problema és que és produeix una sobreinformació. Molta gent busca informació i tria la primera que apareix, que acostuma a ser l'errònia. Com que els falta criteri, desgraciadament es van repetint els tòpics equivocats de sempre.