Publicitat
Publicitat

Vibeke Videm: “Si vas tenir uns pares molt estrictes és probable que et sentis sovint una mica fracassat”

Entrevista a la metge, catedràtica d’immunologia noruega especialista en meditació 

Com mediten vostès?

És una meditació basada en pràctiques de l’Índia de fa molts anys. No és religiosa, no està centrada en una cultura concreta i la pot fer servir tothom. El principi bàsic és establir una actitud mental que permeti digerir els assumptes no resolts que tots tenim al cos i també a la ment i que ens afecten, fent servir un so de meditació neutre que ens provoca un reflex de relaxació. És una pràctica que no està dirigida. No ens concentrem en res. Tanquem els ulls i comencem a repetir un so de meditació, suaument, sense esforçar-nos-hi. Això ens porta a la relaxació com un reflex. Permet que tots els pensaments, les imatges, les idees, els sentiments que hi ha a la ment puguin entrar lliurement i ser digerits. És com si fossis a l’autobús, sense pensar en res, i t’adonessis que estàs pensant en alguna cosa que faràs, en alguna cosa que ha passat, en alguna persona, en alguna de totes les coses que hi ha a la teva vida.

Però, permeti’m, ¿això no és el que fan tots els mètodes de meditació?

Més o menys, perquè en moltes formes de meditació, com ara en el mindfulness, la idea és estar justament mindful, estar del tot present en el que està passant. En la meditació Acem no estem intentant entendre el que està passant, o registrar-ho, ens limitem a deixar que altres pensaments vagin i vinguin. Això fa que es pugui disminuir la tensió. És com si creéssim un ambient d’empatia cap a un mateix.

Per Nadal vam entrevistar el benedictí Laurence Freeman, fundador de la Comunitat Mundial de la Meditació, que deia que a l’hora de meditar és útil repetir una paraula, una que no tingui gaire sentit, per exemple en una llengua estrangera. Vostès, en canvi, fan servir un so.

Sí. Sabem que el so de meditació no funciona si és una paraula amb un sentit, perquè el so funciona com un focus neutre de la ment, que permet fer una tonada lliure mentre deixem anar i venir els pensaments. Si repeteixes “xocolata, xocolata, xocolata”, això dirigirà els teus pensaments cap a un pastís de xocolata, una tassa de xocolata o altres coses. Per això necessitem un so neutre. No ha de ser difícil de repetir, perquè has de pensar sense esforçar-t’hi, per això normalment és un so amb poques síl·labes. En els cursos que tenim aquí, a Barcelona, fem servir sons per a grups, que són com mitjons d’una mida que vagi bé a tothom. Això ho fem per començar. Després, si segueixes més temps amb la meditació, pots fer servir un so més avançat que et funcioni millor.

Parli’m d’aquests problemes no resolts que tots tenim al cos.

Tots ens enfrontem a la vida a partir de la nostra personalitat, i aquesta personalitat es va establir quan érem molt petits, fins als cinc anys, aproximadament. Es tracta d’una època en què el sistema nerviós encara no ha madurat, ni tenim les experiències de la vida. El cas és que, com a adults, veiem les coses com les vèiem quan érem petits. Això ens provoca alguns problemes. Un exemple: si una persona va tenir uns pares molt estrictes, és probable que sovint se senti una persona una mica fracassada, o que té por de fer coses, que es posa límits a la seva vida adulta. Si aquesta mateixa persona, a la feina, té un cap que és una persona molt dura, se sent poca cosa i s’angoixa.

Però ¿com puc corregir-me a mi mateix?

Molta de la feina la pots fer. La meditació té uns efectes immediats com ara la relaxació. Ens fa sentir millor, dormir millor, tot això. La meditació seria com un mirall on veure’s a un mateix, i serveix per a persones de totes les edats.

Hi ha gent que diu que la meditació deu ser molt bona però que no està feta per a elles, perquè es tracta de persones actives, o nervioses, o que no poden estar callades ni soles amb els seus propis pensaments.

Tant és. Has de fer la meditació de la manera correcta i els efectes apareixen. Has de buscar el temps necessari, però si ho fas, serà com quan el metge et dona un cop al genoll i la cama se’t mou sola, tant si t’ho creus com si no t’ho creus. Si actues tal com et diu el metge i et relaxes, el cop al genoll funcionarà. Si repeteixes el so de meditació, sense esforçar-t’hi, permetent que els pensaments vagin i vinguin, veuràs que alguna cosa canviarà.

¿Quins problemes ha vist vostè que se solucionaven o que es pal·liaven gràcies al seu sistema de meditació?

Problemes connectats amb l’estrès. Hi ha molta gent que té vides atrafegades, i aquestes pauses diàries amb la meditació i amb la relaxació fan que se sentin millor, fins i tot des del punt de vista físic. Els dolors del cos provocats per l’estrès, a les espatlles o l’esquena, disminueixen. O els mals de cap, o l’insomni. Les persones que mediten acaben tenint més energia. També pot ajudar-te amb les relacions interpersonals, perquè quan estàs molt estressat penses més en tu mateix i en els teus problemes. Quan et relaxes, agafes més perspectiva per veure com són realment els altres, i no tant com et sembla que són. Et fa més empàtic. A mi m’ha fet més segura de mi mateixa. I m’ha permès conèixer les meves limitacions, és a dir, quines parts de la vida funcionen bé i quines no van tan bé.

¿I funciona pel que fa a la relació amb els fills?

Alguna vegada els meus fills m’han preguntat: “Mare, avui no has meditat, oi? Perquè estàs més estricta o desagradable”. Meditar m’ha calmat, m’ha donat una mica més de paciència per veure i entendre els seus punts de vista. Perquè, de fet, el que fan els adolescents és comprovar fins a quin límit poden empènyer la mare abans no hi hagi una explosió. Això m’ha ajudat a veure que no és que siguin desagradables, és que forma part de la seva vida per trobar-se a ells mateixos. És com si estiguessin fent servir els pares com si fossin un laboratori de recerca. Agafant una mica més de distància amb aquestes actituds provocadores, una vegada vaig ser capaç de preguntar a un dels meus fills: “Estàs intentant fer-me enfadar, oi?” I en aquest punt, ell em va reconèixer que sí [riu]. I jo vaig contestar-li: “Parlem-ne. Per què ho fas això?” En el fons, ell estava intentant comprovar quina tolerància pot arribar a tenir el món adult respecte a la seva manera d’actuar.

Vostè no crida mai?

Sí! Sí, sí, tinc temperament. Totes les emocions formen part de la vida d’una persona saludable, ja siguin la tristesa, l’humor o tots els matisos emocionals que es vulguin. I la meditació també pot ajudar-te a sentir tot això, incloses les coses negatives, sense sentir que estàs perdent el control. Per exemple, en el cas de persones que passen pel dol de la mort d’un ésser estimat, o que estan passant per una malaltia greu, com un càncer. Amb la pèrdua de la parella, per exemple, és normal estar molt trist, i desenvolupar sentiments agressius quan ens preguntem per què ens ha tocat precisament a nosaltres perdre tot allò. Meditar ens permet estar en contacte amb tots aquests sentiments, i ens ajuda a treballar-los. Si tens una malaltia greu, hi ha hagut algunes investigacions científiques, no amb la nostra meditació però sí amb altres tipus de meditació, que mostren que la gent que pot treballar emocionalment les seves reaccions respecte a aquesta malaltia viu alguns mesos més que els que tanquen la porta i no volen sentir res.

¿Vostè creu que Donald Trump fent meditació es podria convertir en una persona diferent?

[Riu.] Amb setanta anys i amb la seva personalitat, la meditació podria aportar-li una mica de relaxació, que l’ajudaria, però seria una mica tard per començar a canviar la personalitat. La personalitat és com el ciment, és dura, i amb els anys cada vegada és més difícil aconseguir canviar les coses. També és veritat que en els comportaments personals hi ha la influència de les cultures col·lectives. M’agrada molt venir a Barcelona, on trobo que la gent està una mica més viva i es comporta de manera més oberta que els noruecs, que som una mica més tancats. Ara, a tot arreu l’ésser humà és el mateix, la manera de pensar és la mateixa, la tendència a no voler veure algunes coses, o a veure-les amb ulleres de sol per protegir-se, és la mateixa. Per descomptat, la meditació no et fa un tipus de persona determinat, no arribaràs al punt de ser perfecte, no et solucionarà els problemes del medi ambient o el sentiment que el teu govern no està fent les coses bé, però pot donar-te més energia, i aquesta energia la pots dedicar a treballar en totes aquelles coses que vulguis millorar a la vida. I en el meu cas, meditar no em farà parlar millor el català [riu]. Encara que meditis, has de treballar molt per aprendre un idioma.

Més continguts de