Publicitat
Publicitat

SALUT

El fotògraf Pepo Subiranas retrata seropositius que lluiten contra l'estigma del virus i la malaltia de la sida

Sóc VIH positiu... i la vida continua

Washington, on un 2,7% de la població té el VIH, va tancar ahir la conferència internacional de la sida. El fotògraf Pepo Subiranas ha mirat més enllà de les xifres per mostrar la vida dels seropositius.

Més de 14.400 persones amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) viuen a Washington, un 2,7% de la població, un dels percentatges més alts dels Estats Units. El 2010 207 persones van morir de la sida a la capital del país, 477 seropositius van desenvolupar la malaltia i 835 persones van contreure la infecció. "Sempre llegia molts números i percentatges, però era complicat posar cara a la gent que pateix aquesta malaltia", explica el fotògraf català Pepo Subiranas, que va arribar a Washington el setembre del 2010 i va decidir retratar durant més de cinc mesos les vides de persones amb VIH.

"No va ser gens fàcil trobar gent disposada a deixar-se fotografiar", recorda el fotògraf nascut a Manlleu. La discriminació social i l'estigmatització de les persones que viuen amb VIH/sida és encara molt gran en la majoria de països. Després de mesos de recerca, Mayra, Geno i Jacob van obrir-li les portes de casa seva i de la seva lluita personal contra la sida. Subiranas va mostrar ahir algunes fotos d'aquest projecte a Washington, en el marc de la conferència mundial sobre la sida que s'ha celebrat aquesta setmana. Acompanyat pels fotògrafs Michel duCille i Nikki Kahn, del diari Washington Post , el català va assegurar que es va quedar sorprès de la poca informació que es dóna sobre la sida a les escoles nord-americanes. "També em vaig adonar que aquí la malaltia està focalitzada als pobres", va dir.

Geno Dunnington és un afroamericà de 56 anys que fa mitja vida que està infectat pel VIH. Cada dia pren 14 pastilles, quatre per tractar el virus i la resta per altres afeccions. "Continuo lluitant cada dia contra la guerra de la sida", va afirmar. Dunnington va recordar que durant els primers anys de l'epidèmia, als anys 80, molts malalts de sida eren com "morts vivents", amb cossos esquelètics, els pòmuls alts i les galtes enfonsades. "La situació ha millorat molt, però la gent no sap com patim cada dia pels efectes de les pastilles", va lamentar. Jacob, un agent immobiliari de Filadèlfia, assentia amb el cap davant les paraules de Geno. "La gent es pensa que em moro perquè tinc VIH, però això no és així", va denunciar el jove activista, que fa anys que lluita contra els prejudicis que hi ha sobre la malaltia. Per a Jacob és important que cada cop més la gent amb VIH, sobretot els personatges coneguts, expliqui la seva situació.

La vida continua per a les persones seropositives. Avui, gràcies als avenços científics i un diagnòstic més precoç, el VIH s'ha convertit en una malaltia crònica que té tractament. Malgrat tot, als països més pobres de l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Àsia, l'accés als medicaments és molt difícil i, per això, cada dia milers de persones moren de sida. Jacob va explicar les dificultats que va haver de superar per la seva condició d'homosexual seropositiu. Va advertir que les millores dels últims anys han fet que alguns joves hagin abaixat la guàrdia. Segons l'informe anual de les Nacions Unides sobre la sida, l'any passat es van diagnosticar 2,7 milions de casos nous d'infecció pel VIH, entre ells 390.000 nens.

Viure amb la discriminació

Subiranas busca retratar la normalitat de les vides de Jacob, Mayra i Geno. Tots tres intenten que la seva condició especial no alteri el ritme del seu dia a dia. "Per a alguns, com Mayra, és més difícil", va explicar Subiranas. Mayra Kattar és una transsexual prostituta nascuda al Salvador que té dificultats per aconseguir un bon tractament.

Mqondisi Mnkandla és un orfe de 17 anys que viu amb la seva àvia prop de Bulawayo, la segona ciutat més gran de Zimbàbue. Fa cinc anys es va posar molt malalt, tenia tuberculosi i crostes per tot el cap. A l'hospital, després de diferents proves, Mqondisi va descobrir que tenia VIH. Avui és un jove fort que té la sort de tenir un bon tractament. "La meva àvia em va ajudar molt. Em va explicar el que tenia i em va dir que no m'havia de preocupar", va assegurar en una entrevista amb l'ARA. Mqondisi, que de gran vol ser advocat per defensar els drets dels més desprotegits, va decidir que volia posar el seu granet de sorra en la lluita contra la sida. Per això, es va unir al grup Mpilo Teen Club, que dóna suport als adolescents amb VIH de Bulawayo. El club rep l'ajuda de l'ONG Metges sense Fronteres i és un punt de trobada per millorar la informació sobre la infecció i llançar campanyes de prevenció.

Jane Fowler també és una lluitadora. Als 50 anys va descobrir que era seropositiva. Aquesta periodista jubilada de Kansas City mai va creure que ella podria ser una víctima de l'epidèmia. Quan es va divorciar, després de 23 anys de matrimoni, Fowler va intentar recompondre la seva vida i va començar a sortir amb un amic pròxim, sense ser conscient dels riscos de mantenir relacions sexuals sense protecció. "Tant la meva família i amics com el meu metge es van quedar sorpresos amb el diagnòstic, ja que jo no m'ajustava a l'estereotip d'una persona amb VIH. No sóc un home gai, mai m'havia drogat, ni tampoc havia necessitat cap transfusió", va explicar. El 1995, després de quatre anys d'aïllament parcial, Fowler es va adonar que no ajudava ningú amb el seu silenci: "Vaig decidir fer-ho públic i dir: mireu aquesta vella arrugada, blanca i heterosexual. Aquesta és una altra cara del VIH".

Més continguts de