Publicitat
Publicitat

LLUITA CONTRA EL TABAQUISME

El tractament contra la nicotina ha superat tots els assajos amb resultats satisfactoris

Vacuna contra el tabac per a finals del 2012

Deixar de fumar pot ser una mica més fàcil a finals del 2012 si una vacuna contra la nicotina, que ja ha superat els assajos amb bons resultats, és aprovada per les entitats reguladores.

S'obre una nova esperança per als fumadors que ho han provat tot per deixar el tabac. Una vacuna contra la nicotina que actualment està en proves podria veure la llum a finals de l'any que ve.

Després d'anys d'estudi de possibles vacunes, dos assajos que s'han realitzat als Estats Units i en què han participat gairebé 6.000 persones en total poden ser els definitius. Ho va anunciar ahir l'investigador principal, Iván Montoya, director clínic de farmacoteràpia de l'Institut Nacional sobre l'Abús de Drogues (NIDA) dels Estats Units, a les Jornades Nacionals de Socidrogalcohol -associació científica d'àmbit estatal amb la seu a Barcelona- que se celebren aquests dies a Madrid.

A més de la del tabac, estan en proves, en fases inicials, vacunes contra drogues com la cocaïna. Els assajos de la que combat el tabac ja han finalitzat. S'ha completat la fase III, la prèvia a l'aplicació de manera generalitzada en humans. Ara ve la presentació dels resultats, "molt esperançadors", segons Montoya, davant la Food and Drug Administration dels EUA. Aquesta entitat reguladora és la que concedeix el permís per a l'ús clínic, de la mateixa manera que la seva homòloga europea, European Medicines Agency.

Segons Julio Bobes, president de Socidrogalcohol, l'eficàcia mostrada pel tractament és molt alta: "Les defenses han augmentat substancialment en la gran majoria de les persones". "Tenim dades clares que demostren que la vacuna ajuda els individus a deixar de fumar", assegurava ahir Montoya a la trobada sobre addiccions. Segons les previsions, a finals del 2012 hauran acabat els tràmits, període al qual s'han de sumar, explica Bobes, sis mesos perquè arribi a l'Estat, el temps que solen trigar la Seguretat Social i el propietari del tractament a discutir-ne el preu.

A la sang sí, però no al cervell

Les vacunes antidrogues són tractaments terapèutics, no preventius, de manera que serveixen per tractar persones que ja són addictes. Tot i això, Montoya afirmava que en el futur s'estudiaran possibles aplicacions per prevenir que persones joves s'enganxin a aquestes substàncies.

Funcionen igual que la resta de vacunes: activen el sistema immunològic o les defenses que crea l'individu. El procediment consisteix a administrar cinc injeccions en sis mesos que introdueixen un bacteri o virus a la sang, "enganxat" a la molècula de la droga. L'organisme crea defenses contra el bacteri o virus i es genera una molècula molt més gran. Per passar de la sang al cervell, les molècules han de passar una barrera anomenada hematoencefàlica. Aquesta barrera permet que passin molècules de fins a una certa mida -per exemple, els nutrients i l'oxigen-, i evita que hi entrin moltes substàncies tòxiques. Les molècules de les drogues són petites i poden traspassar-la, però no amb el nou cos, més gros.

Tallafocs contra les drogues

El resultat és que el pacient no nota cap dels efectes beneficiosos o de plaer de la droga, ni tampoc l'addicció, mentre que, com que té la substància a la sang, sí que en nota els perjudicials. És, apunta el doctor Bobes, una mena de "tallafocs" que aconsegueix que "les drogues no arribin al cervell". El doctor assenyala que, si la vacuna arriba al mercat, suposarà un gran avenç: en l'actualitat desintoxiquem l'individu, però pot tornar a consumir. El nou mètode seria "dissuasiu", perquè "perdria sentit" seguir drogant-se.

El tractament aniria acompanyat de teràpies psicològiques per motivar i conscienciar el pacient. Montoya va reconèixer que hi havia la possibilitat de recaure, però que més del 40% dels participants en els assajos no han tornat a fumar.

Malgrat l'horitzó esperançador, alguns especialistes opinen que la vacuna sola no és la panacea. Juan Antonio Riesco, vicepresident de la Societat Espanyola de Pneumologia i expert en tabaquisme, considera que calen "més estudis" que permetin saber exactament "quant temps passa entre quan s'administra la vacuna i quan el pacient té el nivell òptim d'anticossos".

Les proves de les vacunes contra la cocaïna, les amfetamines i els opiacis (entre els quals hi ha l'heroïna) s'estan fent amb grups més reduïts i estan en fases menys avançades. Segons Bobes, en cas que es demostri que poden funcionar, podem esperar que arribin a llarg termini.

Més continguts de