Publicitat
Publicitat

Vacunes per tractar el cervell addicte

Espanya i Holanda són els països europeus amb una demanda més gran de tractaments per deixar la cocaïna. Ara bé, la meitat dels addictes no els segueixen, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. El tractament de les addicions en general, i aquesta en particular, és complex. S'aplica teràpia psicològica, s'intenten modificar conductes i s'administren fàrmacs antidepressius i ansiolítics perquè no hi ha un fàrmac específic per tractar l'abstinència. A això s'hi suma que l'autopercepció del consumidor no és la d'addicte: triguen entre set i deu anys a sol·licitar tractament. Per això, trobar una vacuna en milloraria considerablement l'abordatge. I sembla que cada cop s'hi està més a prop.

Els assajos amb la vacuna de la cocaïna s'estan duent a terme sobre tot als Estats Units i estan en fase II. "El mecanisme és similar al que estem fent servir amb la vacuna de la nicotina, per a la qual estem en un estudi més avançat, en fase III", explica Nora Volkow, responsable del centre on es duen a terme aquests assajos, el National Institute for Drug Abuse (NIDA). Volkow ha estat a Barcelona per unes jornades sobre drogues organitzades per l'Obra Social La Caixa.

Dins del cervell addicte

Es tracta d'una vacuna terapèutica, destinada a formar part del tractament, i que funciona desactivant els mecanismes cerebrals que hi ha darrere del desig de consumir. "El nostre cervell està connectat per buscar sensacions de plaer, així la natura s'assegura que tinguem conductes necessàries per sobreviure", explica Nora Volkow. De vegades mengem simplement perquè tenim gana, però també ho fem per plaer.

El cervell està fet per ser motivat, i les drogues engeguen les zones del cervell i els neurotransmissors que hi intervenen. "El problema apareix quan el cervell perd la seva capacitat per tornar a l'estat normal, el llistó per sentir plaer està cada cop més alt perquè el nivell d'estimulació que proporciona la droga el sobrepassa. Aleshores ja no es consumeix per sentir plaer", explica Volkow. Arriba un punt que fins i tot el fet de buscar com aconseguir-la engega aquests circuits.

Entrenant el sistema immunitari

Tant amb la vacuna contra la cocaïna com amb la del tabac s'estimula la producció d'anticossos. El sistema immunitari està entrenat per reconèixer i atacar agents estranys com els virus. Quan s'hi introdueix l'adenovirus associat a la droga, el sistema immunitari aviat aprèn les seves peculiaritats per poder identificar-lo i incorporar-lo al seu llistat d'elements indesitjables. D'aquesta manera, quan la droga penetra a l'organisme, l'ataca. Dit d'una altra manera, el que fa és segrestar-la perquè no pugui arribar al cervell. Com que el consum de droga no té efecte, es desincentiva el desig i es deixa de prendre. "Ara, però, el repte està a aconseguir que tothom a qui subministrem [la vacuna] generi anticossos, de moment només un 30% en desenvolupa en nivells prou alts", explica Volkow. Un altre dels obstacles és que els efectes només duren unes 13 setmanes. Caldria una dosi un cop cada dos mesos; no se sap durant quant de temps duraria el tractament complet.

Més continguts de