Publicitat
Publicitat

Vàlvules tancades i nitrogen al gasoducte: el Castor comença a hibernar

L'empresa Enagas preveu completar el procés en sis mesos mentre les institucions i el territori continuen exigint el desmantellament de les instal·lacions

Gairebé un mes després d'haver rebut les claus del projecte Castor de mans d'Escal UGS, Enagás s'ha posat en marxa per fer efectiva la hibernació que li ha encarregat el govern espanyol. El procés s'allargarà sis mesos i suposarà inertitzar les instal·lacions de superfície, tant al mar com a la terra, per mantenir-les inoperatives de forma segura indefinidament. Es tancaran les vàlvules dels pous i se substituirà el gas natural dels gasoductes per nitrogen. El regulador tècnic del sistema, que ha contractat la consultora Lloyds per supervisar el procés, no ha revelat quin serà el seu cost. Enagás serà també, finalment, qui encarregui estudis a institucions estrangeres sobre el futur del Castor.

La hibernació "programada", inclosa el mateix decret per indemnitzar amb 1350 milions d'euros Escal UGS -participada majoritàriament pel grup ACS de Florentino Pérez-, és la fórmula escollida pel govern espanyol continuar mantenint a l'aire el futur del Castor. Un procés que permet al Ministeri d'Indústria guanyar temps després del fiasco econòmic i administratiu de la seva construcció, a més del fracassat intent de posada en marxa, que va causar més de 1.000 terratrèmols. No només això: l'executiu de Rajoy pot acabar passant la patata calenta del magatzem de gas submarí a un govern posterior.

De moment, tot passa per deixar el projecte inoperatiu, "en stand by" -és a dir, preparades per poder tornar-se a posar en marxa, si així es decidís-, i que es mantinguin així, en condicions segures, per un temps indeterminat. "Enagás no injectarà ni extraurà gas del magatzem. Mantindrem les instal·lacions en condicions segures fins que es decideixi", ha assegurat a l'ACN un portaveu de l'empresa. L'operació es materialitzarà en diverses fases i el pla concret es tancarà un cop Enagás "conegui" les instal·lacions. L'auditora britànica especialitzada en el món dels hidrocarburs, Lloyds, ha de certificar "l'excel·lència" de tot el procés. Curiosament, Lloyds ja va ser contractada per Escal UGS perquè validés el seu intent fracassat de posada en marxa del Castor.

"La prioritat és la seguretat", reitera el mateix portaveu. D'entrada, el pla de treball que el gestor tècnic de sistema ha revelat, preveu la "inertització" de les instal·lacions de superfície, tant a la plataforma marina com a la planta terrestre. Un procés, que segons les primeres estimacions, es podria completar en uns sis mesos. Es tancaran les vàlvules dels pous, tant a la superfície com al fons del mar, per mantenir-los aïllats i en condicions de seguretat. A l'interior del jaciment Amposta, a més de 1.700 metres per sota del nivell de mar, Escal UGS hi va entaforar més de 100 milions de metres cúbics de gas natural, provocant l'onada sísmica a partir del mes de setembre de 2013 després d'efectuar una prova d'injecció.

Les operacions d'hibernació afectaran també els gasoductes i conduccions de les instal·lacions. Per mantenir-los pressuritzats i evitar el seu deteriorament, Enagás substituirà el gas natural del seu interior per nitrogen. La plataforma marina es troba connectada a la planta terrestre i al gasoducte de la xarxa general entre Tivissa-Paterna per un ramal d'uns 40 quilòmetres. Precisament, l'últim tram d'aquesta conducció -d'onze quilòmetres i que entra a terres catalanes pel terme municipal d'Ulldecona- es troba fora de la llei en aquests moments: l'Audiència Nacional va anul·lar el projecte perquè, el govern espanyol, Escal UGS i la mateixa Enagás van descartar estudiar el seu impacte ambiental.

Pendents de la factura

L'import total de la factura de l'operació, tal i com el govern espanyol va posar negre sobre blanc al decret del passat 3 d'octubre que indemnitzava Florentino Pérez, anirà també a càrrec de la factura del gas dels consumidors. Enagás serà compensada fins l'últim cèntim per efectuar aquestes operacions i, per tant, en cap cas preveu que li suposin pèrdues. L'empresa no vol aventurar quin serà el cost d'hibernar i el seu manteniment. Tampoc els recursos humans necessaris que, asseguren, es definiran amb el temps. Les mateixes fonts oficials indiquen que, al mes de febrer, es trametrà un informe al govern espanyol detallant els imports. "El cost mínim per garantir la seguretat", assenyalen.

Consultat per l'ACN, el Ministeri d'Indústria continua amb la seva habitual estratègia de tancament informatiu. Després que el ministre, José Manuel Soria, declarés als quatre vents que el tancament del Castor requeriria uns 100 milions anuals, 110 menys que el cost de mantenir les instal·lacions obertes, des de Madrid no volen aclarir si aquest càlcul -3.000 milions en 30 anys- es limita a la hibernació i manteniment o inclou l'operació financera per compensar ACS. Segons l'OCU, el pagament als bancs del crèdit de 1.350 milions més els interessos a 30 anys, suposarà una fiblada de 4.731 milions d'euros per als consumidors de gas. Altres despeses, a banda.

De fet, Enagás no només s'ha de limitar a posar en hibernació el Castor. Segons ha admès, ara, la mateixa companyia, serà ella la responsable d'encarregar a institucions científiques de prestigi internacional els estudis necessaris per determinar quin serà el futur el projecte. El mateix Soria havia anunciat solemnement que el govern espanyol ja els havia demanat mesos enrere arran la crisi sísmica: a la Universitat d'Stanford i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Res d'això: finalment, serà Enagás qui ho faci. I, de moment, cap concreció. L'empresa es limita a assegurar que continuen buscant l'opció més adequada i, en aquest sentit, el MIT es troba entre els principals candidats.

Clam pel desmantellament

Així les coses, malgrat l'enrenou social, polític i, ara, judicial -amb la denúncia de Fiscalia contra responsables de l'anterior govern socialista i la mateixa Escal UGS per prevaricació ambiental- que arrossega el projecte Castor, el Ministeri d'Indústria continua sense aclarir si, finalment, assumirà el que la majoria de l'oposició social i política al projecte -inclòs el Govern- li exigeix: el desmantellament total de les instal·lacions, una operació que pot costar més de 300 milions d'euros. El decret, de fet, no descarta que es tregui a concurs públic de nou la concessió per a la seva explotació.

Per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia la lectura a extreure de la hibernació és clara: "es fa per dilatar el procediment, perquè quan arribin les eleccions generals l'any vinent no es trobin el problema sobre la taula", assegura la portaveu Cristina Reverter. "És anar posant pedaços quan la roda no té solució. El millor és tancar definitivament les instal·lacions, desmantellar el problema i no hibernar-lo", abunda Reverter, tot recordant els costos d'una operació "que no va enlloc" i que s'afegiran al pagament de la "compensació" multimilionària a Florentino Pérez.

"El mateix concepte d'hibernació és ambigu o abstracte. Cal acabar d'un cop per tots amb aquesta situació d'impàs", proclama l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, per qui el Castor "està sentenciat de mort i dilatar el seu desmantellament és un error". Costarà diners i no esvaeix la possibilitat que algú el pugui tornar a posar en marxa i provocar terratrèmols, tot recordant que el mateix Soria va advocar per posar la "seguretat de les persones" per sobre de qualsevol altre criteri.

L'

Més continguts de